A M. Alba M.I.

Recordo els dits de la meva germana

sobre les tecles negres i espelmoses

del piano de casa,

els seus peus menuts als pedals

caminant suaument,

com si passessin per damunt d’un somni.

Cada tarda, ella aprenia a tocar

Chopin, una vegada rere l’altra,

mentre jo feia els deures o jugava

a terra al seu costat,

sota la cua llarga dels cabells

i un cel de pentagrames.

Cada vespre, els seus nocturns neixien

de martellets de fusta, els sentíem niar

pels racons d’aquell pis de lloguer dels setanta,

voletejant en l’hora baixa

com ocells resplendents vora l’abisme.

Un dia de juny, mentre la padrina

netejava maduixes a la cuina,

va surar del no-res la Barcarola,

balancejant-se, transparent,

com mai l’havia interpretada abans,

i després d’escoltar-la ens vam quedar quiets,

vam aprendre el silenci.

L’endemà, se’n va anar de casa. 

Recordo la mare plorant

a l’hora de dinar, la mà del pare

tancant de cop la tapa del piano,

el sanglot de metall inconsolable.

Va caldre temps per apagar la música.

Jo seguia sentint les notes fràgils

des dels respiradors, a les parets i al sostre,

al passadís fosc, per les canonades,

sota l’aigua del bany. 

                                    Quan va desaparèixer

va arribar un nou silenci, però no el de l’absència,

sinó un silenci intens més enllà del record

que podíem palpar en cada cop de porta,

en el batre de truites i el traginar de plats

i bombones, la veu que em cridava a sopar,

els discursos per televisió,

i retalls de converses, discussions i rialles

flotant sobre els balcons d’un bloc de barri.

Fins i tot quan ja no la trobava a faltar,

podia escoltar el buit

que s’havia oblidat a casa nostra,

al deixar enrere la ciutat cendrosa

buscant una altra casa

o una altra mena de felicitat.

Callat, el pare feia els passatemps,

i la mare cantava, mentre endreçava el pis,

la mateixa cançó recomençada. 

Jo llavors no ho sabia, però havia enterrat,

com van enterrar el cor de Chopin a Varsòvia,

el cor d’un nen en un piano

aquell dia de juny,

quan la meva germana va marxar

i ens va deixar allà, sols.