Voramar, l'alta mar

del fons sura i s'atansa,

els ulls de peixos orbs de llum opaca,

la veu germana ordint com una manta

de sal negra les aigües, l'aigua 

de l'alta mar morint-se'm a les palmes

memoritzant-te voramar el cos,

estanca gota espurnejant del sol

de nit abans de l'alba,

flassada sobre el llit de l'alta mar,

llit net del lluny dolor,

ple de ma vida ser

tanta.