Concep-me

i seré la costella que en l'eral

darrere el firmament darrere enrunat

es clava una vegada rere l'altra,

que en si es revivifica sinó en tu,

verda enunciació, i jo

el cos nu en l'ànima nua seré,

cos inànime en l'ànima descos-

sada, desposseïda

sota l'arbre de la vida,

saba de llet que raja l'escorça

sadolla escatxigant-nos l'un i l'altra

mentre ens donem a llum l'una a l'altre,

i en cada vida nova mor

i en cada broll de sang que et cau i em bec,

el Verb de cada gènesi

                                       i vas ser tu

el Verb que al teu nom concep els noms

i sols el meu, tan sols el meu,

mare.