No

en el trencall dedins la nit la nit,

empelt d'asfalt i tany d'eixam de fosques,

ni

el dia que al panteix la nit vagina,

ni

el mateix llum refós pels flocs de pluja

tan sols,

sinó

la claror,

la claror blanc bressol, lletosa màcula

que ajaçant-se immacula,

sinó

la claror,

la mirada mirada,

el Verb primer per ell i en elll reverberant,

closa, sota la terra el cel, la volta,

refós en vell silenci i buit l'afora

i a dins la melodia, l'or

a dins del diamant,

els colos tots en blanc, i la claror

sinó,

esculptora de l'aigua meva,

sang nova eterna pel teu calze sang.