Maons al capdavall, l'un sobre l'altre,

i estretes espitlleres que es voldrien finestres

com receptacles únics,

altars de privilegi

des d'on copsar que el món caurà tant com el dia.

I l'home, mortalment arrecerat,

guarit  amb els cognoms de l'ésser cívic,

participa de lluny de tots els enderrocs

i engendra paradisos a una cleda arrendada.