Faig comptes que aquell dia, un món atònit

va frisar per cridar, per maleir

revoltant la matèria, llaurant amb l'enderroc

una crisi partera del rebuig

i d'aquestes renúncies que perduren

amanides pel suc calent de la revenja. 

I al mateix temps desava un racó intacte:

el cau dels innocents que empraven de la runa

la trinxera que els fes invisibles als guaites

per lliurar-se a les danses 

d'amants en resistència.