per a en Pep Lluís, n'Antònia i na Maria,

                              abocats des de sempre a l'afecte,

                      promovent sense descans la lleialtat. 

Les cuixes de la nit, els seus suburbis

sota el cotó sollat que du el fum o la boira,

les meuques, eh, les meuques, que ja no adulen déu

perquè es pensen traïdes a tots els evangelis,

els borratxos que tan sovint s'empipen

si els delaten els llums de l'ambulància;

les cuixes de la nit, el sexe obert

per on raja el que queda de la ciutat que viu,

que estima d'amagades amb l'arrap compulsiu

de qui ja compta enrere...

i nosaltres cercant-nos dins aquesta trinxera

de les finestres mudes, carrers desproveïts

i una immensa revolta vers el cau

que apaga els crits de fam del pit cru de la mare

i devora el nou ordi que ens durà al nou bateig,

que ens tornarà a dir els noms, però aquest cop els nostres.