II. La cançó del gegant, l'àngel i la carreta

(Canta Adila)

     El gegant tanoca
     de les verdes algues
     dorm entre les flors,
     amb vent a la cara.
          Non-nin-non!

A la mar ja adormida, la gran lluna teixeix sabatetes de llana.

     Un àngel de gebre
     amb ales herboses
     sembra a tes parpelles
     formigues de son.
          Non-nin-non!

Cap a on va la carreta -que se sent al camí-
     tron... tron... trontollant?

     Cada nit arriben
     a mes sines altes
     degotims blanquissos
     de la Via Làctia.

     Un gegant tanoca
          Non-nin-non!
     Un àngel de gebre
          Non-nin-non!
     La negra carreta
          tron... tron...
               trontollant.