Balbuceja Déu capcot, 
amb les mans damunt les cames: 
és quan mostra un tros de pell 
-venes blanques, virons neutres-. 
Balbuceja entre la gent 
i un barret li treu la cara. 
Al baix ventre, hi té el repunt, 
que figura estrènyer l'hèrnia. 
Dents serrades, tremolant, 
dels infants, en rep potades. 
Dins un temple desertat, 
és espelma que s'apaga. 
Altre temps va ser gentil: 
oferí sovint estrenes 
a donzelles i donzells. 
Ara just són ancianes 
qui l'escolten amb menyspreu. 
Cap al port ara davalla. 
A la barca no hi haurà, 
quan hi pugi, cap fotògraf.