Al paper de la paret 
de l'alcova campanyola, 
s'hi escolava la humitat. 
De pols blanca i teranyina 
els sofàs eren coberts. 
Otomana, llit, consola 
s'aguantaven, peus vinclats. 
Jesucrist i Magdalena 
no tenien nas ni ulls. 
Tocador de marbre lívid 
sostenia pinta d'os, 
fent-hi sola tota una illa: 
uns cabells potser emigrats 
o dissolts dins una cripta, 
amb ardor o a poc a poc, 
temps hi havien relliscat 
amb ferotge melangia.