Era un vespre de febrer. 
Gemegaven fort els moixos 
per la clastra i pels terrats 
i floria esponerosa 
la tristesa ventre avall. 
La nostàlgia em fitorava 
la feblesa dels tendrums. 
I era foll creure possible 
de trobar un poal de llet 
just gosant sortir de casa.