Com un cup, Déu, com un cup o una civera farcida de baleigs triomfants, com una processó d’il.lusos –d’il.lusos i trists vianants-, es recollirà el meu gaudi i el meu alè dins la mar. Si vols la nit, home, si vols els àlbers florits, si vols els figuerals i les escumes, tanca, tanca tots els flabiols de l’alba i parteix, parteix per aquell camí de pols exultada. Parteix just amb el pal.li de cànem i, als llavis, la puríssima paraula goig. Si vols, home, els altíssims miratges de la nit i els batalls ultrapregons del dia, dansa, dansa i escolta la núbil cançó dels bohemis –els homes de les flautes llargues-. Home, tota tristor ja és teva i ja amb la falç enlaire, silenciosament, podràs cridar-ho a les verdíssimes muntanyes. Home, tot el goig, tot el marriment molsut, tots els dies bords, l’amor fètida, la tranquil.la pau del pelegrí són teus. Així t’ho dic perquè ja tota pedra dansa, tota blancor ja declina com un salm infernal de boira. Si vols la nit, home, digues: vull el batall de l’alba.