Jo, de secà, talment Hölderlin dels negrencs avets de la verdor,
anit també puc dir: sempre he entès l'humor
de l'oratge, del vent de terra, de la pols, del trot dels estels,
però la paraula de l'home, que sempre és a dir...,
jo mai no l'he poguda entendre.
Si un marxista de Barbarela, si un sindicalista de Jordi d'es Racó,
sentissin dir el que et diré, es traurien els calçons,
com a reclam de la perdiu
que els canta de sentit, que just
la sap tan llarga com és, un pam i gràcies de res,
que és de dretes amb l'esquerra, tradicionalista
dictada i hereditària, com la llet, la tossina i l'amor a cau ja fet.
Ara i en l'hora de la nostra sort, que és haver pogut néixer
i VEURE la terra amb els camps
que pren volada de casolà en les guàtleres mareses,
talment qui ho fa et dic: en aquesta nit del dia de mà,
el corral amb faveres, api, un taronger,
una moraduixera que fa el moraduix, una codonyera,
cent llevamens que estan a la plena de la flor, que tenen,
perquè en Blai Bonet i Rigo de la Punyeta
digui ex cathedra de pi "un pitxer amb llevamans
és més plantós i duu més futur que CAMBIO 16",
hi ha, hay en castellà,
un roser deliberat, que expressa
el Sentit de la terra amb vuit roses morades:
tenen el caràcter i l'aroma de cent cinquanta fulles,
sense necessitat de fer la revolució de la rosa. Com jo,
un home entre homes,
tot jugant-m'hi la pell i l'esperança de sota la Pell,
goso no voler fer la revolució de la persona:
l'home està ben fet, si vol ser fet i tret de la terra,
puta potser, però que sempre aferra,
que ha pogut i volgut congriar l'home i el poble
de les persones que, essent com són
lliures tant a la plaça com a la Presó,
mai no diuen en cursiva el mot "llibertat",
perquè la llibertat no és un mot.

Esta noche han matado
al perro que más quería.
Lo mató un guarda jurado.
Sentenciado le tenía.