Just es troba el valor que ja s'era tingut,
mai no un valor desconegut.
A l'esquerra de la meva bufanda,
un al·lot esgrogueït just pel dibuix de l'edat
escrivia una carta, tenia un esquitx
de cor popular en un esqueix de la boca
que somreia entre el fum del Cafè Espanya.
El seu nom deu ser el d'una multitud.
En veure'l, però, escrivint Blai Bonet, C/ Palma, 74, Santanyí, Mallorca,
n'hi haugé a bastament, com hi havia boira a bastament,
per a endevinar que volia tocar de peus en terra, però sempre pensava;
que era casolà ferm, però tant li era quina fos la casa,
com als estornells, perquè una casa es fa amb persones;
que era rebec, que es tallava cada dia les ungles;
que era un clauganxo;
que era el teu retrat penjat en un clauganxo;
que anava a la pesseta,
però seguia de cap on hi havia bosc;
que no era caradura; era dur;
que no era un jovençà de passa tu, que tens llana;
que volia ser-ho per poder guanyar més;
que, tot sol, era un tigre tot mirant un calveller;
que, enmig de la gent, sempre somreia
a la Vida, no a la gent;
que, de vestit com anava, semblava mascle;
que tot nu, era un home;
que era vist just on hi havia guany;
no li veien, però, el cor quan sumava;
que sovint posava sense cor la signatura;
que feia coses i no les signava; 
que adesiara signava coses que no havia fet;
que no pensava en el sexe, en vivia la bellesa;
que no era un mite;
que, del seu cos, se'n podia deduir el mite,
com, d'una olivera d'oliverar,
el pobre Vincent en deduïa el cor real del món,
sense traslladar l'olivera al cel;
que feia cara d'animal senzill, molt, 
tan senxill, que es veia simplificat prou sé jo per Qui.

Mira qué gitano soy,
que me han dicho que me vaya,
i mira tú dónde estoy.

No goséssiu fer-me cap altre discurs
sobre el futur amb anemones de metafísica,
ni sobre el pa que ja està a punt
de veure néixer l'home que encara l'ha de sembrar,
perquè el meu dia és el dia d'avui.

Si no vols que et digui "pistoler",
guarda-te'n prou d'anar signat amb una pistola
i de fer-me creure que la bala és la teva autoritat.
Tanmateix no m'ho creuré,
perquè l'autoritat és mútua, o no és,
i perquè el meu dia és el dia d'avui.

He nat just per a saber.
Per això no vull que m'ensenyin 
a calumniar la matèria de les coses.
De dos pals, un posat vertical i l'altre de través,
jo en diré sempre un pal dret i un pal de través,
perquè dos pals són just dos pals,
i perquè el meu dia és el dia d'avui.

De dos metres de tergal, homologat per a més afronta
i, apedaçat de dos o tres colors,
en diré, apuntant, si cal, amb el dit o amb l'ocell apuntador,
dos metres de tergal apedaçat amb diferents trinxes.
A mi no em fareu rallar en llenguatge figurat,
perquè el meu dia és el dia d'avui.

Mira qué gitano soy,
que me han dicho que me vaya,

i mira tú dónde estoy.