El garrover, també el noguer de Son Comparet, són l'Esperit nat
de l'Esfondrament de la Matèria en l'Arbre general.
En el noguer s'esfondraren per sempre
les possibilitats, que l'Arbre té, de ser alzina,
lladoner, ravell, mata llentisclera, tamarell, aleixandre,
gerani d'Àfrica, xicarandana, colocàssia, prunera de frare llarg,
aprenc donzell per a cobrar el remug de bou, de vaca, de cabra,
ginjoler murtroner que fa murtrons, baladre senà, baladre doble,
figuera de cristià, figuera de moro, ametller d'ametlles
d'en Verro, d'ametlles de la Canal, i, sobretot, sobretot,
la desastrada possibilitat de ser la història...

L'escatimació és l'agre, on l'esperit es congria,
s'encona, se fa, surt per fer-se veure,
tot ell escatimadament, però amatent tot ell...

El noguer, també el noguer de Son Comparet d'En Guillem Nadal,
nat Guillem mort embaixador nostre a Ankara,
la Figuera de la terra de la Bíblia, també la figuera,
que En Miquel Llabrés pinta, tota ella
figuera de la tardor, figuera d'hivern,
fent-ne cal.ligrafia del Japó del mestre Hokusai, pare, 
mare, sogre, sogra, de Georges Mathieu.

La Figuera és també el Pensament,
que l'Univers del sagrat Cosmos pensa i obra,
els dos actes en una sola i única vegada, 
i que és de déu perquè, en Ell, pensar i fer és Tot U.

Em sento alabat ferm de ser el Pensament,
que l'Univers terrat, aterrat, enterrador a fi de bé, fa en mi,
que sóc el meu creador, el meu creat, el meu criat,
que, sense ser la figuera arran del noguer, sóc el mateix Pensament
de la Vida en les vides, totes elles clapes
de la mateixa Pell en el mateix Cos.

La Vida, ningú l'ha vista mai. De la Vida,
nosaltres just en podem veure els vivents, els morts-nats,
talment com un cavall no veurà mai la verga,
ni les bajoques amb llavor del cavall d'herba, que és,
però cavall que mai, però cavall que mai
no podrà posar la vista on té posada la verga,
mentre, igual que un home,
hermós cavall, pobre home,
just pot sentir que la veritat, perdó, perdó, que l'euga
és l'aspiració a la bellesa amb una mica de pèl,
que, amb el temps i palla d'ordi, potser arribarà a ser una promesa.