Educar. Tothom parla d'educar el veïnat, de gent educada... Jo no he entès mai la idea.
            “Formar, ensenyar i instruir els infants, i també els adults, per tal d'aconseguir el desenvolupament integral de llur personalitat".
            Que jo sàpiga, ningú no ha fet això amb mi. Si és allò que sospito, més aviat me n'he hagut de defensar, de valent, sense un manual per fer-ho. Tot i així, estic molt satisfet del resultat.

El paràclit m'ha negat,
                                               enfadós, el do de llengües.
                                               Segur que no deu voler
                                               que propagui la doctrina,
                                               sinó entre els meus veïns,
                                               que no volen escoltar-la.

Els cabdills cacen vellards
                                               Els esclaus els arrosseguen
                                               i carreguen fins als tucs,
                                               on els tallen els testicles,
                                               i els llencen d'un en un
                                               damunt d'una pedra plana
                                               i l'esquitx que fa el cervell,
                                               l'esclafit de les entranyes,
                                               s'usen per endevinar.
                                               Geòmetres amb compassos
                                               fan dibuix de l'escampada.

Els diumenges fa miracles:
                                               cura els cecs vora el Mercat
                                               i durant els altres dies
                                               entra i surt dels llogarrets
                                               engolint la llet dels mascles.
                                               És tot el seu aliment:
                                               tothom diu que és una santa.

“Em sorprenc a mi mateix”,
                                               diu el nici. Ja era hora.

-Em voleu posar, madona, una lliura de lletons, de cabrit, aquests més grossos...?
            -Sí, fill meu... Mira quin goig!

Enclaustrament, La veritable causa del meu. [...] Hem arribat a l'extrem d'haver de sentir un noi fornit i condret de Mataró que diu que el més ferotge dels cabdills dels nostres enemics té “carisma”. El que té són ganes d'anorrear-nos. [...]

En el súper sota títols
                                               diferents ja s'ofereix
                                               carn humana preparada.

En la fosca de la nit
                                               sento com el mul rosega
                                               les faves dins del cofí.
                                               Un soroll tan agradable
                                               m'allibera i em torna a mi.

Ens és lícit de fugir
                                               del rabeig amb la brutícia...?
                                               Els mossens diuen que no.
                                               Què farien sense quisca!

Envelliment L'. Entre moltes d'altres coses, els somnis no envelleixen. Llur “estructura”, per fina força recordada, és la mateixa. Per això, avui se'm fa més irritant de no poder enregistrar-los d'alguna manera. El que hom diu el “pensament”, això sí que envelleix, car és en massa relació amb l'exterior, suposo i no diguem les capacitats.  [...]

Enyor, L'. [...]
            Es pot respectar el passat sense confondre-ho amb l'amor. Tomas Edison, jo me l'estimo molt, però no l'enyoro. [...]

Errors. [...] 
            Un error tipificat i qualificat és imitar el comport de tribus equivocades i que, a sobre, són enemigues de la nostra. [...]

Escalf, L'. De la companyia és necessari. El més efectiu i ràpid és el que dóna o subministra l'observació de l'estultícia ben estulta. I el lloc on es produeix d'ùna manera més concentrada i sense segones intencions o vaguetats, amb l'exclusiva intenció de ser-ho és a la TV. La TV és un antidepressor magnífic, ella tota sola. [...]

Escriptor, Un. [...] Un escriptor “escriu” perquè no li queda més remei. No pas per juguera. [...]

Escriptura en ordinador, L'. [...] 
            Un altre avantatge és no haver d'escriure una novel.la. Abans, aquell que escrivia una novel.la era perquè no tenia ordinador, era per a tenir un dispositiu que l'agafés, que no li consentís de perdre's. Avui no cal. Em costa molt d'entendre els novel.listes d'avui.

Esfereïdor, No és tan no pensar com tothom. De fet, jo mai no hi penso i no passa res, ni notable ni imperceptible. [...]

Espiritualitat, L'. [...] L'espiritualitat és també no passar a l'execució de res que no sigui estrictament necessari, a no “actualitzat” sinó l'imprescindible i, si és possible, no fer res. [...]
            Ara bé: quan l'acció pren una determinada magnitud esdevé espiritual. Amèrica en conjunt és el cas. Amèrica no és això o allò. D'aquí, la meva passió americana. [...]

Estat de gràcia. [...] 
            És una cosa molt relacionada amb la fuga. Jo, per exemple, m'hi sento quan reïxo a fer-me passar per foll, quan de fet sóc foll. És una doble fuga.

Estimar. [...]
            ¿Estimem el que volem? L'amor no és com l'atzar, que és fugisser, inagafable. Podem suposar que l'amor obeeix a alguna raó. Per exemple: el meu amor real per una cosa real com la CNN deu obeir la sordidesa de la situació en què ens trobem avui els catalans. Sòrdida, sobretot, perquè no cal o no caldria. És com seure amb les anques nues damunt una gran merda, al costat d'un rierol net i plaent. La llengua catalana no figura entre els objectius nacionals catalans. Així, una dona catalana, especialment si és de classe mitja baixa, no té cap inconvenient a casar.se amb un enemic nostre, a condició només que sigui fornit i treballador. Vegi's les estadístiques on queda palès que és en aquesta categoria social on es produeixen més matrimonis mixts. Com que l'amor no hi existeix, cadascú parla la seva llengua. Hi ha un pacte tàcit. No passa el mateix si és ell que és el d'aquí: en aquesta avinentesa el català desapareix de la parla habitual i institucionalitzada. [...]

Estimar tothom. És una forma de patologia. Els amants universals o internacionals són potencialment perillosos. Jesús era d'aquesta mena i ha servit de model. Els desastres que ha ocasionat el mal exemple són incalculables.

Estil, L'. [...]
            Una cosa que decididament no és ensenyable, posem com la saviesa o la santedat, però sí que és relativament fàcil de reconèixer. Hi ha o no hi ha estil. Els japonesos podrien fer els artefactes i estris que fan sense estil i, per contra, tenen estil, cosa que no és possible que els petits japonesos aprenguin a l'escola. Els catalans també tenen estil, comparats amb llurs enemics. Els catalans ho saben, i en això fonamenten llur orgull. En la pràctica és el que els sosté o manté drets, malgrat tot. [...]
            Cal no confondre “estil” i “caràcter”. Tothom té un caràcter o bé un altre, però no tots tenen estil. Això passa tant entre particulars com entre tribus. Els nostres enemics tenen molt caràcter, el llur, però no tenen estil.

Estómac, La crida de l'. La solució fóra una píndola d'astronauta. Però amb mitjans més a l'abast també s'estova. El procediment més efectiu és recórrer a les ofertes de menges del lloc tècnicament més avinent, ja sigui de l'adroguer geogràficament més proper, ja sigui el súper de més a la vora d'una parada de la línia d'autobús que té parada davant mateix de casa. Res de llegir revistes, res de dietes mediterrànies. El cos agreeix molt i molt aquest comport sensat i ell mateix agafa el pes òptim, que fa mossegar-se la llengua d'enveja els farmacèutics quan vas a pesar-t'hi. Per rematar-los, hom pot demanar-los si és adient el pes amb la carcanada. A partir d'aquell dia et fan rebaixes en tots els articles, astorats i batuts.

Estrès, L'. No gosaria dir que no està bé fer les coses en un estat d'estrès. La majoria de les coses que he fet fins avui, les he fetes sempre estressat, com si fossin una qüestió de vida o mort. El fet és que no les puc arraconar: no estan tan malament com això. Que no siguin compatibles no vol dir res. A mi em serveixen no només perquè em serveixen de mirall per les que executo en calma, ans també perque`en si són vàlides, malgrat tot i tot. I aquí no intervé l'amor: que me les estimi perquè són meves. Puc dir que no hi ha amor: planerament són. 
            Aquests “objectes” fruit de l'estrès, només tenen una excepció: aquells produïts enterament, per ordre directa del veïnat. Hom els ha de considerar “no-fets”. [...]

Estultícia, L'. [...] Un exemple: la duració de la Dictadura, entre d'altres coses, cal explicar-la pel plaer que els opositors hi trobaven de poder practicar una oposició estulta a una Dictadura estulta. [...]
            L'estultícia existeix. Aquest llibre no existiria si no existís l'estultícia. Tot ell és un al.legat contra ella, cabdalment. De la part que no n'és, no sé què dir-ne, no sé com dir-ne amb exactitud. En tot cas, aquesta part és mínima. [...]

És un do de sants i savis
                                               poder dir: “no vull saber”,
                                               i no pas un privilegi,
                                               com es pensen els cretins:
                                               han sentit a dir de sempre
                                               que el saber no ocupa espai:
                                               l'abasseguen, no el contenen
                                               i se'ls vessa pel carrer:
                                               són el riure de les dones.

Evidentment i òbviament. Són mots que abans, no fa massa, no s'usaven, car no se'n tenia cap fretura. Avui és molt difícil evitar-los, precisament perquè res no és evident ni obvi... [...]

Experimentar, La nostàlgia d'. Realment, comencem a acabar les possibilitats de fer provatures, a mesura que trobem la solució perfecta. Per exemple: en música ja hem acabat. Abans, el ritme de moda canviava cada temporada. Ara, ja fa quaranta anys, que és el mateix, car és el més natural: és el ritme del cardar simplement. La follia i hipocresia del ritme del vals implica un estat molt primitiu i poc seriós.

Explicació, L’. [...] Comprenc que els nostres ancestres tenien la dèria de preguntar-se qui eren. Per això construïen llur biografia. Això també explicaria la importància de la família, de la tribu, del lloc de naixença. Avui no cal aquesta pèrdua de temps, aquesta antigalla. L’entorn actual permet viure a l’instant sense la recança de no saber qui som o què fem. Hem entrat per fi en sintonia, hem ajustat el pas, amb l’Existent. Les estrelles i d’altres objectes còsmics operen sense necessitat de saber cap història. Jo he comprovat que un cop he oblidat la meva història, la meva activitat ha augmentat qui-sap-lo, sense preopcupar-me si d’aquí dues hores sofriré un infanrt definitiu. En aquest sentit, cal suposar que l’èxit americà en general és en relació amb llur manca d’història, entre d’altres coses. [...] Els catalans hem tingut l’avantatge de disposar d’un territori estable [...] i alhora nosaltres podem permetre’ns el luxe de no saber res dels nostres ancestres. D’aquí la nostra acttivitat i creativitat. D’aquí que els escassos historiadors que tenim siguin tan dolents. A nosaltres ens és prou la sardana, Montserrat i poques coses més. [...]

Facultats, Les. No en tinc cap. Ni tan sols per a fregar-me les dents. Per això me les he fetes canviar per unes que no freturen friccions per lluir tant com les d’una artista de cine. [...]

Falsa no-repressió. Els nobles romans quan cardaven amb un esclau és el mateix que avui pelar-se-la.[...] La libido, em en d’altres coses, en els humans, és una cosa més complicada. Naturalment, que jo subscriuria poder ajeure’m amb una noia que he vist dins el metro, però si no tinc el poder i la noia no té la sensació de ser una esclava... Ni jo ni ella no ho podem fer. [...]

Família, La. [...]
            No. Per a mi la família és intolerable perquè és una cosa contra natura, per dir millor, signar, perquè el veïnat ens vigili i controli. Involuntàriament, signem per la supressió de soca-rel de la creativitat. Els actes de cadascun sota la mirada del veïnat, tendiran a repetir-se d’aquella manera precisa que fa impossible fer-ne cap de nou. Aquest és el drama de la família i no l’avorriment.
            Allò que més caracteritza el fet és el reeiximent del grau zero d’opcionabilitat: tot hi és forçós: la mare hi fa de mare, mal que li requi, el germà gran fa de germà gran, i així tots els components. [...]

Familiaritat, La. [...] Les grans ciutats no obeeixen a cap necessitat econòmica, ans al deler d’independència i de justícia. Com tots els invents moderns de comunicació que busquen sobretot l’aïllament i la incomunicació. Per això tenen l’èxit que tenen. Les abelles han hagut de lluitar per tal de comunicar-se, potser; el humans, per descomunicar-se, per desenganxar-se: per no estar constantment sobre el veïnat i sentir-ne les olors. [...]

Fa un temps tan dolent, trist, lleig i llarg que fins i tot m’és tolerable, de sentir parlar alemany.

“Fa vergonya de dir...”. Res no ha de fer vergonya de dir, encara que cap scholar americà no s’hi hagi fixat. Per exemple: que els perpinyanesos són tan catalans com els manacorins, parlin o no parlin el català: les peixateres es comporten igual.

Fe, La. [...]
            A tots els efectes, s’ha de considerar com un mal infecciós. Basta mirar. [...]
            ¿Hom pot viure sense fe, de cap mena? Per fina força.
            Més: hom pot crear, sense cap mena de fe en res. La construcció és autosuficient. [...]

Feixisme, El. Un ingredient poc comentat del fenomen és el de la ràbia de controlar el veí, no del món ni d’aquestes coses. Els mossens també tenen aquesta dèria, però saben amagar-ne la ferotgia i són més eficaços. No hi ha dubte. [...]

“Felanitx”. Sembla un nom actual com “telecom”, “fax”... I, per contra, és el nom del meu poble. [...]

Felicitat, La. [...] La felicitat es produeix quan sortim a buscar alguna cosa, estant perfectament preparats per no trobar-la, i la trobem, ben conscients de l’atzarositat del fet. [...] 
            El plaer espiritual pot allargar-se a voluntat, igual o més que els plaers materials -cardar, menjar...- Ara: cal suposar que la majoria del veïnat, la que s’empassa els productes de la TV no deu tenir capacitat per fruir dels plaers espirituals. [...]
Com tothom sap, vaig passar la meva infantesa tancat dins un seminari. [...]
Fer actes gratuïts, realment gratuïts, segons la idea de Gide: llençar una quantitat de diners per una claveguera... Sovintejar-los. [...]

Feliç com un viltà
                                               que ha pogut  fer una porcada
                                               i li ha sortit de franc.

Fer un poema és con trobar
                                               la cullera més idònia
                                               o bé el clau que clavarà
                                               dues fustes separades.

Fer via / estar aturat. Jo he caminat. Ho sé i no cal que ningú m’ho faci observar. I no he fet res que pogués cridar l’atenció del proïsme més arterós. Segons ells, fer d’eremita és estar aturat.
            Penso que a hores d’ara ja no és possible cap reencontre. No ens coneixeríem. Adesiara, m’arriben notícies del que fan i m’adono que han quedat avarats en la immobilitat més completa i pudent. Jo no podria tolerar-ho. ¿I per què ho fan? Perquè creuen que caminen.

Fer, Tenir coses per. És una facultat que serveix per a escatir si un és poeta o no. Un poeta sempre té coses sucoses per a fer i satisfer-se. No saber què fer, segons diuen els erudits, és l’estat habitual del veïnat, dels mascles sobretot.

Fesomia, La. [...] Potser una de les coses més repulsives dels humans és ser el que en diuen “espavilat, esparpillat, llest, viu, astut...”. I només per una raó: aquesta “llestesa” s’esgota en si mateixa: sembla ser que ser llest ocupa tot el temps i no permet ser altra cosa que llest. [...]

Fet humà, Fonts d’informació primera del. I. La literatura. 2. Els somnis, tots -els reals, físics o fisiològics, no els literaris-. 3. La fabericitat -els productes en general, incloent una cadira, una simfonia, un satèl.lit... 4. L’actuació live de veïnat i la televisiva. 5. Les dones: llur conducta, llunya i compacte, i per allò de buscar les arrels. 6. Un mateix, i de reüll, els altres espèciments que li ha tocat de conèixer... No són imprescindibles els sants, els vells, els generals... Poden ser contraproduents.

Folklore, El. [...] 
            Cal entendre que el folklore no es limita a fer ballar les dones. Pot prendre formes més refinades. En el nostre cas, l’iberisme i la mediterraneïtatsón maneres de folklore per tal d’obviar-nos a nosaltres mateixos. [...]

Formiguerització, La. Amb aquest mot designo un dels objectius, o l’objectiu, de la natura.
            Un formiguer s’ha de considerar una etapa superior a la de la situació de la sabana africana, per exemple.
            Un humà, per un altre camí, persegueix aquest mateix objectiu. El Canvi a què assistim avui s’ha d’interpretar com un moviment en aquest sentit.

“Fusteret, no em diguis coses”,
                                               diu la bella, “que em faràs
                                               travelar i trencar la gerra”
                                               “Jo hi seré -diu el bergant-:
                                               serà tova la caiguda”