Quan el tedi estreny el coll,
                                               és millor estar-te quiet,
                                               tu mateix pots escanyar-te.

¿Quantes setmanes em manquen a morir? No és freqüent de fer aquests càlculs, si no s'és un condemnat a mort americà o un malalt terminal retingut en un clínica. Es parla d'anys i encara sense cap voluntat de precisió. [...]

Quatre barres, Les. Si fos l'alcalde de Barcelona excavaria quatre túnels a sota Montjuïc, destruiria totes les construccions que ara l'enlletgeixen i hi deixaria créixer les plantes naturals, les males herbes... Res de jardins mediterranis.

¿Què fan? Passen gust, segons diuen: mengen, carden, ballen... Bàsicament no pretenen fer altra cosa..., aquestes coses són de les que n'estan més. També es moren, però aleshores ploren i també frueixen. Hom diu que un temps havien adorat el foc, però ningú s'ho creu.

Qui coneix una altra tribu
                                               més valenta, intel.ligent,
                                               que la tribu catalana?
                                               Hom en pot buscar arreu,
                                               però més dolça, encisera,
                                               ben segur: cap altra més.
                                               Catalunya és al bell mig
                                               d'uns guerrers de fantasia
                                               i uns salvatges de debò.
                                               Aprenem de cada banda
                                               i som el model del món,
                                               tot i no constat en cap mapa.
                                               Qui fos turc i no fos grec:
                                               just un poc, just una estona!
                                               Qui ha vist moltes guspires
                                               de l'acer contra el pedreny:
                                               de cavar amb aixada orca
                                               en terreny escardalent
                                               i no pas en terra grassa
                                               i ha fet el que ha pogut
                                               i molt més, manta vegada
                                               per tal d'agradar els senyors,
                                               ¿no té dret a fer folgança?
                                               Quina brutor, quina brutor...!
                                               En els llibres, pels carrers...!
                                               Quina pau en el paratge,
                                               a pesar de tants furtius,
                                               que el recorren o s'hi esmunyen
                                               o bé criden per les fonts
                                               amb paraules forasteres,
                                               de gran innobilitat.
                                               Han esdevingut autòmats
                                               que es coltellen entre si,
                                               però d'esma, com fan sempre,
                                               i s'enyoren de no ser
                                               uns esclaus, com fa dos dies,
                                               argollats, les mans al rem.
                                               Jo no els veig i ells no poden
                                               ni per pensa veure'm mai
                                               destriar-me dins la boira,
                                               que és allò que més els dol, 
                                               més que no pas la ceguesa:
                                               donarien els dos ulls
                                               de bon grat just per atènyer-me.
                                               ¿Quina hora és? Una hora tarda
                                               per voler tornar a refer
                                               la piràmide ensorrada...
                                               El desordre d'aquest món,
                                               la flaquesa de l'estómac
                                               no em consenten escalar
                                               com voldria la muntanya...
                                               Tot amb tot, en absolut,
                                              jo no em deixo pas abatre,
                                               com si fos un bon betzol,
                                               o un cabrer que perd les cabres...
                                               Fortament m'agafo al bruc
                                               i malgrat que les mosteles
                                               fan ganyotes, guirigall,
                                               per la meva maldestresa,
                                               no rodolo cap avall
                                               ans avanço amb vigoria...
                                               Aviat seré en el tuc
                                               agitant una senyera...

Realitat, El contacte amb la. Mai no hi he estat. Mai. La meravella, el misteri, és que he avançat o funcionat. L'explic no pot ser altre que la realitat no és tan d'una sola peça com diuen. La realitat tolera la impostura, un determinat grau d'impostura o una determinada impostura.

Rectificar. [...] Un pagés del meu temps no podia canviar ni provar res, car s'hi jugava la collita. La meravella dels americans és que poden provar i provar i tornar a provar. Ho saben i n'estan orgullosos. Ara: abans de tenir el capital suficient, els americans ja tenien la mentalitat, l'instint de gosar de canviar. Això és el que és metafísic. La riquesa per si sola no explica el fet. Els nostres enemics foren molt i molt rics un dia i no van canviar res. No és que en fessin un mal ús: és que no sabien que tenint el que tenien podien fer provatures. No ho sabien, ve-t'ho aquí.

Reeiximents i objectius. Haver reduït a zero les relacions afectives, sentimentals, amb la meva comuna, no pas les intel.lectuals i metafísiques amb l'espècie, no cal dir-ho. [...]

Reeiximents majors. Haver prescindit del paper higiènic -que, a part de col.laborar en el manteniment de la forest tropical, m'ha curat les morenes sense cap medicament-, de la dutxa i del llit. I de l'aigua calenta. M'haurien de donar un premi. A part que no tinc cotxe: pol.lució zero; estalvi d'energia: un deu. [...]

Regressió. [...] I jo mateix vaig fer o viure una regressió en tota regla: vaig passar de viur amb l'electricitat a viure a l'estadi anterior: sense. A la Natura, no liagraden gens, però gens, aquestes fantasies i les fa pagar molt car. Jo ho vaig pagar i potser encara ho estic pagant. [...]

Religió, La. [...]
            Catalunya i Estats Units són unes de les poques tribus -dintre de les estudiades- que podrien prescindir de la religió, com a element de cohesió tribal. En ambdós llocs és un accessori, un guarniment postís. A Amèrica les religions no tenen màrtirs i per això tenen aquesta lleugeresa que permet exportar-les. Cosa que fan amb ran profit. Tot l'odi dels nostres enemics es concentra en aquest punt: no hem d'arrossegar com ells les cadenes de tradicions obsoletes. La nostra lleugeresa i dexteritat els treu de polleguera. [...]

“Renaixença, La”. La Guerra ha demostrat que no va existir. No vam rénàixer al segle dinou, perquè els catalans renaixem constantment, sempre: és la nostra condició o propietat. Jo sóc exactament igual a aquells poetes mallorquins contemporanis d'Aribau que venien a Barcelona. I Barcelona és la mateix. Veure les coses així és més aproximat a la realitat. [...]

Repressió, La. [...]
            La simple repressió de la informació té molt d'efecte, almenys en mi l'ha tinguda. Tant que el fet de tenir una parabòlica em produeix un sentiment d'il.legalitat. Potser és a causa de l'ús que en faig, que és realment delinqüent: poder estalviar-me totes les televisions indígenes. Potser són les dues coses: el record de l'antiga repressió i la delinqüència de no voler saber. [...]

Reprimits, instints. Robar, matar -o ferir greument- i violar -subsidiàriament o eventualment- són instints específicament humans i sobretot masculins, en llur manera més clara i primària. A mi mateix, em vindria de gust poder fer les tres coses habitualment, dia sí dia no. El que hom diu la cultura no els llima gens ni mica: es limita a reprimir-los.

Repulsiu / repulsió: Que algun congènere faci gests de comprendre't: és com quan una cuca molla t'acarona els pèls del nas. Mai no comprendré l'abisme, el misteri , de feblesa i hipocresia, o d'hipocresia i feblesa, que el fet implica.
            Els nostres enemics i llur llenguatge.

Revolta, La. [...]
            Allò que resulta sorprenent és la no revolta d'un humà: accepta la seva condició i la seva situació, plàcidament, com un ramat d'ovelles. Les úniques manifestacions de revolta són origindades a causa dels seus veïns. [...]

Rutina, La. [...]
            Només una altra “rutina” pot desallotjar la primera, de debò. No hi ha altre camí. Ni un miracle no pot ajudar-nos: tan greu és la cosa. [...]

Satisfactorietat, La. [...] L'amor no vol dir altra cosa que tenir dret sobre tot i sobre tots. Grosser i repulsiu.

Saviesa popular. [...] És greu perquè impedeix clarament als possibles individuals de provar de fer-se una saviesa pròpia i a mida: floten, somnàmbuls, dins aquestes aigües fètides i ambigües de les consignes de la saviesa popular. [...]

Sentenciós, L'estil. doctrinari, dogmàtic, alliçonador, apotegmàtic, pedant, preceptiu, d'aquest llibre, no té altre origen, és una imitació nua del dels meus congèneres durant els meus anys primicers. En el meu vilatge la població caminava cap cot, silenciosa, tot ruminant instruccions per dir-les al primer que topava. N'hi havia també que pujaven als terrats i les cridaven. Aquesta activitat era constant, sense interrupció. Els mossens disposaven de mitjans més sofisticats com els campanars des dels quals no paraven de donar ordres en calu. Criat enmig d'aquella cridòria apassionada i delejant, no podria ser altrament que jo no fes el mateix. L'objectiu era ensinistrar, desqualificar, reduir l'altri. Aquells que trobaven les expressions més punyents eren òbviament guardonats i elevats de categoria immediatament. Aquells que no hi reeixien de cap manera, marxaven a Amèrica o havien de resignar-se a ser objecte públic de befa durant les festes. Els posaven dins d'una gàbia i hom els llençava pells i pedres. Per als nens era molt pedagògic i les mares els acabaven d'ensinistrar: “aquell no sabia... Tu, com ho diries?”.
            La prova que el món ha canviat és que aquesta dèria ha fugit dels vilatges i s'ha reclòs en els media. Si vols, no els escoltes. No diguem llegir, que ja és un vici.

Sentit, El. [...]
            Només veig dues coses que tinguin sentit: l'autodestrucció general o dedicar totes les energies a l'estudi del cerbell, amb l'objectiu de poder manipular-lo. Sabem per fina força el que volem. Doncs, això: fer-ho d'una vegada i no perdre més el temps fent volar miloques. Si no ens afanyem, el que hem arribat a saber es convertirà amb més crueltat. Hiroshima serà una broma insignificant, per fina força insignificant. [...] 
            Ara: sé que el que dic és cru i violent. El consum d'arguments és tan rabiüt que les mares tenen fills només per ser protagonistes d'una història. S'equivoquen aquells que diuen altres coses. [...]

Sex-appeal. En dec tenir tan poc que en tota ma vida només he rebut dues propostes en aquest sentit i totes dues de gays que devien trobar-se en una situació límit. M'ho fa suposar que ambdues vegades fou en hores de retirada, en què tothom ja ha fet la tria i la collita.

S'ha avesat a caminar
                                               amb les crosses, cada dia.
                                               Ja no sap fer altrament.
                                               Avicia la canalla.

S'ha begut l'enteniment.
                                               No en té d'altre. Què farà.
                                               Plorinyar per les andrones.

Solitud, La. [...]
            El silenci i la solitud és allò que busquem en definitiva, a través dels sorolls i la companyia que figura que delegem. Ni el mot ni el conpte no existirien si no fos així. Si hom vol ser ric, és per poder estar sol i si la presó fa paüra és perquè és el contrari de la solitud. És la tortura millor trobada.

Somnis, Els. [...]
            Quart. Allò que realment hauria de cridar l'atenció dels somnis és llur creativitat, llur “combinatòria”, per si mateixa, senzillament a causa del plaer que ocasiona llur contemplació.
            Cinquè: cal no confondre la “combinatòria” amb el “meravellós” o “extravagant”, que lamentablement és la interpretació vigent, a causa dels psiquiatres, de les dones i de Walt Disney. Els defensors dels Drets Humans no avançaran un pas, si no tenen present aquesta precisió. [...]
            Allò que “la vida és un somni” és una beneitura: és exactament tot el contrari: els somnis són la vida vertadera, allò que té una entitat sòlida i coherent i, sobretot, fiable, absolutament incapaç de mentir, ni que sigui maldestrament. Avui només els rucs més rucs i grossers, que es torquen la merda amb els dits nus, poden barbotejar aquesta bestiesa ridícula. [...]
L'atractiu suprem dels somnis rau en que són la prova que hom pot ser lliure. [...]
            L'escolaritat. Una assignatura cabdal per a les criatures hauria de ser aprendre a dormir i familiaritzar-se amb els somnis. La meitat del temps escolar hom l'hauria de dedicar a dormir. Cap escola sense un dormitori. A casa, com que no tindrien son, podrien dedicar-se a jugar amb els ordinadors, amb els vídeos que haurien enregistrar durant els somnis. La qual cosa els seria més engrescadora que no pas els jocs actuals. L'endemà, una professora intel.ligent podria solucionar els petits conflictes. [...]

Sorolls de boca. [...] 
            He abandonat definitivament la ràdio: ha tornat massa familiar i massa impúdica. Amb la TV, puc tallar la veu i el so. Els locutors avui a la ràdio ja hi escupen i fan tota mena de sorolls de boca i de butza, com pets i bufes. Fa uns anys si els hagués fet un nen, s'hauria guanyat una bufetada ben merescuda. Només dins del vagó del metro tinc la garantaia que no la podré sentir.

Succeït, Un. És comparable la lletjor d'interessar.se pels succeïts, com fan sobretot les mestresses, com tenir la barra d'explicar un succeït que ha esdevingut a un mateix. Els que ho practiquen habitualment mostren clarament la densitat de llur estultícia. Les coses que s'esdevenen resulten enterament inexplicables o contables. Fer-ho és voler congelar els collons de Déu. [...]