''i saps a bastament per què, contra el civilitzat, cal defensar 
el que un home té de salvatge nat, perquè la civilització 
és una randa brodada per mil generacions d'armes.''

48
/113

- I Qui, si té una amor, gosaria operar-lo? 
Té 16 anys. No crec que sigui un cas 
de malformació, que es pugui rectificar 
o endreçar una mica amb el bisturí. 
De petit ençà, li han donat potser una 
femenina educació, potser amaradament femenina 
en els jocs, en les juguetes, el desfici prematur 
i fet pensar, com a llevat d'altri, en ell, per a fer-se 
escoltadís de melodies en la pasta bamba. En Daniel, 
aquest al·lot, té un arrufat ensofronyament 
de la tiula i els senyals, perquè no ha rebut 
mai de la vida, cap envit de la Pell, 
que envida, 
des dels cerruts extramurs de la gentea, 
que, del seu brotet de murtra, se n'espolsa la prunera.
No hi ha manera, ni qui tingui esma
de treure cap paraula a la mare, a l'àvia, a la tieta 
del pollastrell: fan guix a no parlar ni motart
del bony i bua de l'al·lotell d'or cernut. 
El llim de la pesta, però, és l'enfloridura
de les tres dones, que el coven, no el deixen xalar
i fan que sembli manú i canillita de coll curt. 
El grell del puteriu en les llets de l'enconar de tres dones
és el bon cop de falç, bon cop de falç, que ha deixat a lloure
la memòria amb mostatxí de finor
en les carns tapades d'en Daniel. De certa,
just una cosa hi ha:
quan va néixer, va néixer masclellí,
i n'és avui en dia de Catalunya, sinònim de flassada, triomfant.

El meu parer és: se tracta d'una 
amagarrufa just exterior, molt més potser que d'una 
tara d'afronta, més que una involució, o... 
No sé per què, tu, m'he posat caparrut 
a considerar, fort i no et moguis, que no hi ha 
possibilitat d'èxit en voler obrir-lo 
per poder-hi trobar una menudència, 
un croquis de testicles en la prehistòria, 
en situació d'ous de llampuga o de gerret, 
amb prou duralló i tendrum, que faci possible 
allargar el penis, per poc que sigui, d'aqueix ente 
de ficció dedins un lliri d'aigua. 
- Ho dius, tu, com si 17 anys no fossin 
un milió d'hores de ser ell qui és i com és. 
17 anys són una història ja un avenc. Un bisturí, 
ficat entre les gelosies d'un ésser personat per 17 anys, 
és l'acte d'un polític d'indústria suarista i Somoza, 
que té el programa de voler tapar el sol amb els dits... 
Tal i com és aquesta altra manera de Daniel,
significa una maniera tan definida i significanta
com pugui ser-ho l'ésser Jeremies,
l'ésser Greco, l'ésser Llull, l'esserot Turmeda
o les bosses tristes d'Enric IV de Castella,
qui, amb dos corns de tenassa i un peixet de morralla,
va engirgolar la corona de trastos and mare,
que encara bela, tot dient "visca la mort!".
Just et vull donar entenent i fer avinent 
que el món no necessita l'enravenada ni l'esperma 
grellat en grells d'aquest Daniel. 
- L'al·lotell de l'altra manera de Daniel els necessita, però. 
Els necessita a cos què vols, cos què desitges. 
- Els necessita per a què? Per a qui els necessita? 
- Per a fer-se i ser adult, per poder triar 
i per haver de triar... La seva actual còrpora 
li posarà sempre seguit plets, bardisses, 
contenciosos administratius, tribunals anticonstitucionals, 
perquè no pugi fotre el camp 
d'aqueixa tanca de l'encantament, on ho accepta tot, 
on ho estima tot en tot, a la conca de la qual tot 
té per a ell la mateixa bellesa i el mateix encís de xiulo. 
Sentir davall la pell enquimerament per a l'esbart 
de totes les coses i d'éssers no és normal. 
- No és norma de la sabata del dogma encofrat, 
però pertany al que la Vida té de sagrat, de salvatge, 
i saps a bastament per què, contra el civilitzat, cal defensar 
el que un home té de salvatge nat, perquè la civilització 
és una randa brodada per mil generacions d'armes. 
- Penses així, tu, perquè potser no goses dir, amb claror 
del dia, que ets un malalt d'adolescència nativa. 
- I no serà potser el rancor de no sentir ja cap 
enamorament de res del que tens a prop, l'enfloriment
que t'afua, et fa anar orellat, et mena i mana
anar amb la carrabina barres altes, i de bell nou t'enfloreix
a agafar el bisturí per modificar, al teu gust i guster,
el cos d'aquesta manera de Daniel? T'ho faig avinent perquè
hi ha combats que no són la guerra, Ferrater, Gabriel;
perquè hi ha combats que no són la guerra,
perquè hi ha combats que no són la guerra,
i
perquè hi ha combats que no són la guerra.

BLAI BONET
El Poder i la Verdor, 1981