Tabula rasa. ¿En què es basaven  els partidaris d'aquesta doctrina, en un temps que no hi havia cap mitjà de provar-ho? No vull saber-ho. Jo tinc la certitud i una prova ben pesant de tot el contrari, per dir millor: l'essencial ja és per fina força traçat. ¿Per què hauria de ser altrament, si tot allò més evident -el color de la pell...- és com jo dic? Ara: definir què és l'essencial ja és un altre problema.

Teatre, El. [...]
            1. És un fet col.lectiu per natura, convivial, com la cacera de la rabosa a Anglaterra, o d'altres caceres primitives.
            2. El noranta per cent de la cosa es fonamenta en cops d'efecte, “físics” o mentals. I si hi ha altuna cosa que menyspreo amb tota l'ànima són els cops d'efecte: el pagès que et sobta saltant de la mata on s'amagava... Al veïnat li agrada molt sol veïnat: la passió que tenen de fer.se regals es fonamenta en aixó. Definitivament, no m'agraden les sorpreses, que no cal confondre-les en aboslut amb les novetats o innovacions, de les quals en sóc un fervent partidari. I puc anar molt lluny en aquest aspecte...!
            La població és definitavament desgraciada: prefereix anar al teatre perquè la distreguin que no canviar la cadira de lloc a casa seva, que seria molt més emocionant i transcendent, si en sabés i si pogués. 
            Finalment, el teatre té una cosa verament insidiosa: la conclusió. El fet, el gènere l'imposa de totes. La població l'espera, sigui quina sigui. Si no en té, com alguna provatura del teatre modern, molt pitjor. [...]

Telefilms americans. [...]
            Semblen obeir a un programa terapèutic instructiu. I a més, eficient. Segur que moltes sones s'han curat. I molts d'humans han esdevingut més intel.ligents.

Temps, El. [...]
            Tinc tant de temps estalviat que podria balafiar dos anys ruminant on posaré la lleixa, tot i que sé que trobaré la solució d'aquí a deu minuts. [...]
            Dit altrament: m'he fet l'amo de les coses i no a l'inrevés, com abans. [...]
            Val a dir que a mi la TV, m'hi ha ajudat qui-sap-lo: simultàniament sóc a la Xina i a Los Angeles, sense saber el dia o l'hora o el per què. La situació extema oposada a la meva fóra viure com una monja tancada.

Tenacitat. Aquest mot sempre em recorda les noies catalanes. Encara avui m'admiren degut a llur capacitat d'organitzar petites empreses elles soles. [...] Per a mi de tot l'entrellat de les ordres que constitueixen la catalanitat, aquest és el tret tribal més vistent entre els visibles. I el més engrescador. La novel.lística i el teatre català són nuls, hem d'acceptar-ho. Per contra això que dic és esplèndid.

Tendresa, La. Aquest mot no és català: és parisenc. Per a nosaltres, només les hortalisses són tendres o no: raves tendres... [...]

Tinc ferides en el pit,
                                               m'han sortit grans a l'aixella
                                               i no puc caminar dret:
                                               m'arrossego per la sorra...
                                               i malgrat que hàgim perdut
                                               la batalla i aquesta guerra,
                                               continuo disparant
                                               amb la mà que em resta bona.
                                               Sé que faig el que haig de fer
                                               i que els déus faran la resta.

Tractar amb gent intel.ligent
                                               té el confort inapreuable
                                               de poder dir estirabots,
                                               sense témer una catàstrofe.

Transformació, La. És el mot més transcendent del Diccionari.
            La creativitat i els somnis són això.
            Aquest fenomen estrictament metafísic sempre ha cridat fortament l'atenció dels humans. Comprovar que una cabana de Creta, sostinguda amb soques, es va transformar en un temple grec sempre ha entusiasmat. I no diguem que un cuc esdefé una papallona... D'aquí que no sigui tan evident la idea de Déu, sobretot del jueu, que implica la no-transformació -la fixicitat (fixisme), cabdalment-, i si pensem que és una cosa que no ha entrat ni pot entrar dins el cap, que és on rau l'extraordinari de la cosa. Jo uniria aquest entusiasme amb el mite del llombrígol, essent la versió de la troca de fil d'Ariadna la més coneguda. Per dir millor: qualsevol transformació necessita una connexió.

Traves. Més necessari que els metges, els psiquiatres especialment, foren necessaris uns especialistes en observar, detectar, reconèixer, aquells que caminen amb traves. A ull nu, no són visibles. D'aquí que el mateix pacient travat no s'adona de la seva condició de travat. I també perquè, tot i travat, pot caminar d'alguna manera. Hauria de ser un servei assistencial gratuït, donat el perjuí que un travat ocasiona a tothom. Els motius poden ser molts i molts. Per tant, és millor deixar dórrer aquest aspecte i aplicar-se al destravament, com a objectiu primer i urgent. Així com un amb la sang infectada, de poc serveix saber si ho va ser a Tailàndia o a Minnesota. El que és urgent és fer.li una sagnia.
            Jo he hagut de descobrir el meu travament per mi mateix. I donats els benifets, hagués donat tota la meva fortuna per saber-ho un any abans. Deu ser una cosa molt semblant als rancallosos que són miraculats a Lorda. Aparentment, ningú no ho ha vist.

Treball, El. [...]
            Treballar és l'aliment i la cura de l'ànima. El cos està dissenyat per a l'acció. El pensament s'ha produït com un fong. Ara cal posar l'atenció al fong. No a l'inrevés, com és de moda, avui dia.

Treballar, no. [...]
            Jo de ben petit vaig rebre de pertot arreu l'ordre peremptòria de no treballar. Fer com si, sí; treballar, no. Això sembla una broma, però el treball era perseguit, imagino que perquè hom hi intuïa una font de plaer. Tal com pelar-se-la, s'havia de fer d'amagat. [...]

Trencament, El. En l'espècie humana és possible el trencament metafísic i de tota mena. No aprofitem gens aquesta facultat extraordinària. El que hom diu l'individu és una creació mental i teòrica, que no implica cap mena de trencament. A tot estirar, es pot dir d'aquò que és la manera com un individu s'encabeix, s'insereix, dins l'oceà de la gregarietat (gregarisme) exultant.[...]

Tres categories d'éssers. Les.
            -Els creients,
            -els no creients
            -i els altres. Jo pertanyo a aquesta darrera categoria.

Trets. Els trets de la meva ànima podrien ser: la paranoia, la lentitud en l'aprenentatge i l'anarquisme sistemàtic. Penso que tots tres aspectes es complementen sobergament i, alhora, expliquen el meu enderiament per a l'automatisme. No sé si a En Ramon Llull li esdevenia una cosa semblant i per això l'Església l'hagi foragitat. En això rau el seu triomf. Nosaltres, per contra, hauríem de considerar-lo el primer sant verament nostrat.

Tria, La. Cal triar: o bé l'estètica o bé l'erotisme. L'estètica és la santedat, l'eucràsia, l'estat de gràcia, la immortalitat, etc. L'erotisme és la infaustesa, la necessitat, la llei de la gravetat, Déu, la brutor, l'abominació, la mort, la lletjor, l'estultícia, etc.
            Que no és gens fàcil la tria, ja ho se´. Però no hi ha un tercer camí. D'aparença, sembla que els catalans l'hàgim trobat, a través de la nostra apaqrent murriesa, però sabem que no és així. La murriesa que exhibim és només una disfrressa per tal d'enganyar els nostres veïns, que saben que en realitat és això, un cordó sanitari contra llur obscena agressivitat i estat de pecat continu. I no reïxen a tolerar-ho.

Tribalitat, Consciència de la pròpia. [...]
            És repugnant, però a nosaltres, els catalans, tot el que tracti de tribus, races i coses així ens ha d'interessar, encara que no vulguem: ens hi fan interessar a bufetades.

Tu no siguis carallot:
                                               fes allò que més et plagui.
                                               Creu-me a mi: no en facis cas
                                               de la crida del profeta
                                               que retrona pel mercat.
                                               Pren exemple de les dones
                                               més conspícues que fan
                                               el seu deure i no l'escolten.

Turment més empipador de la vida, El. Per a mi no és el dolor físic o moral o l'avorriment o qualsevo altres: és estar sotmès als canvis espontanis i naturals del cervell, la qual cosa m'impedeix qualsevol planificació seriosa. El canvi d'estats d'ànim és constant i sense cap motiu exterior. Ttot endogen. D'altra banda, però, poser és un avantatge: és allò que em permet de suportar l'absurditat de l'existència.

TV, La. És el bé absolut, car és la higiene absoluta. No solament no fa olor ni produeix mosquits -i per tant, la malària-, ans les presentadores canvien, evitant així el desastre de la familiaritat, per millor dir, subministren la familiaritat necessària i s'aturen en el punt just. Això, abans, era inimaginable, contradictori. [...]
            Ara: com a malalt o pacient i sense tenir una pàtria -per dir millor, amb manca de punts de referència- la repetició d'uns mateixos programes amb les mateixes cares, en els moments o en els dies de confusió total poder mirar alguna cosa immòbil, he comprovat que m'és granment terapèutic per sortir del clot. És l'equivalent d'una alzina durant la meva infantesa.

Ubiqüitat, La. Evidentment, és la principal i primera propietat divina. És comprovat, per exemple, que si descargoles els cargols que collen la tapa d'un ordinador xinès, tots s'afluixaran de merabella, tret d'un. És el de Déu: és Déu que vol que pensis en ell. El millor és aturar-se, fer un badall, cap signe exterior d'impaciència, fer un tomb si ens abellexi en aquell moment, i, sobtadament, tornar-hi ja amb dos tornavisos i unes alicates i treure el cargol sense que Déu se n'adoni. Polidament.

Ultraprotecció. Les mares són, per regla, ultraprotectores. Això ocasiona un problema greu en l'infant: se li crea una visió deformada de les coses. Amb aquest sistema arcaic, l'espècimen humà que en surt o és un babau o un histèric. Caldria substituir les mares. Hem substituït moltes d'altres coses que semblaven intocables. En les noies, el problema no és tan cru, car es veuen compel.lides a repetir punt per punt la conducta general de llurs mares.

Un error emfasitzat
                                               és voler fer estalvis d'aigua
                                               quan se'n té a bastament
                                               i hom té el record encara
                                               de la set que hom ha passat.
                                               Un segon al teu costat
                                               són cent anys de beneitura.
                                               T'ho pots creure: és un pecat
                                               que ni jo puc consentir-me.

Unes penses massa baixes, 
                                               si pretenen volar alt,
                                               fan més ruda llur baixesa.

Unitats pedagògiques. La primera és l'escola. És la primera vegada que un hujmà es troba amb l'espècie.
            La família no serveix, car és un garbuix d'elements fortament heterogènis: hi ha el fenomen del sexe, representat per mare i pare, hi ha el sexe simplement, hi ha el que hom diu els sentiments, hi ha el sentit del refugi i de l'ergàstul tot en un. L'infant en surt destrossat. La família s'hauria de prohibir per decret: hom hi viola gairebé tots els drets humans i totes les lleis de cada país.
            L'escola per contra centra més les coses: és un contra tots, sense sentiments, sense res.
            Després vénen altres unitats pedagògiques com pot ser fer el servei militar, treballar en una empresa, pertànyer a una secta o clan determinat, ser jugador de futbol... Tots, però, tenen com a model l'escola. 
            Un viatge en autobús és un miniepisodi pedagògic..., tothom hi està callat i seriós, disposat a saltar a sobre de qui es desmanda o desmarca.
            La vida humana no és altra cosa que aquestes unitats.

Un poeta ha d'evitar
                                               d'enrotllar-se en la luxúria,
                                               tenir tracte amb els pintors,
                                               confiar massa en sa tribu.

Update, To. [...]
            El concepte inclou alhora “revisió” i “actualització”. Actualització, però, amb l'afany de controlar les coses, que és com es revisa... Un revisionista simple mai no actualitzarà res. [...]
            Als catalans, ens fa pànic sentir parlar de revisions. Realment, algun Déu ens deu voler bé, car no seria possible fer el que hem fet, malgrat aquesta paüra irracional i irresponsable. I és que ni tan sols volem revisar allò que ens pensem que va ser la causa de la nostra última drrota. I fóra molt convenient. La beneitura lamentable de la Continuïtat no és deguda a altra cosa que al pànic, que s'aguanta en una cosa tan aleatòria com la por, la Constitució inclosa. Aquesta Constitució hom l'hauria d'oblidar i exculpar, car cada ítem va ser redactat sota l'amenaça de les armes que apuntaven. Hauríem d'anar tots a fer uns Exercicis Espirituals al Montseny. Ens fa por tot: els nostres enemics, fer el ridícul...

Velocitat, La. [...] La demostració que els americans són al capdavant de l'evolució de la nostra espècie és llur desimboltura per emmudar-se ells mateixos d'un Estat al veïnat, d'una feina a l'altra, d'un amant a un altre. [...]

Venjança, La. [...] 
            A part d'ingerir-la freda, hom ha d'evitar de personalitzar-la. Si hom fa així, es corromp i perd força i finesa: s'esmussa.
            És tan bella i té la pell tan tesa i és una mina tan rica de recursos, que de vegades hom agraeix haver tingut una tribu desmanegada i miserable només per poder practicar la venjança. Tal és la seva força i encís. No conec altra passió tan productiva i satisfactòria. Potser el seu atractiu és de no oferir dubtes, com les altres. [...]
            Sempre hi ha algun motiu per a venjar-se. No cal dir que els més rendibles són els d'abast metafísic. La venjança contra l'Existent és la suprema. [...]

Vergonya, La. [...]
            El problema no és haver tingut vergonya, sinó tenir-ne d'haver-ne tingut.
            No té vergonya. Hom ho diu, d'aquell que té més facilitat per a transgredir les normatives comunals o tribals conscients. Però també es pot dir o aplicar a tribus senceres. [...]

Veritat, La. Dir la veritat és l'objectiu suprem de tota persona que es preï, que es cartingui, que tingui una mínima ambició intel.lectual. Ara: no és una tasca fàcil. Per tal d'aconseguir-ho són lícites totes les mentides que siguin necessàries, escients, útils i convenients.

Víctimes. Aquells que són víctimes de la percepció de l'Ésser han de tenir cura, s'han d'esmenar, a permetre's i satisfer qualsevol deler, sen
se parar-se a avaluar-ne la seva bondat o perversitat.
            Aquells que són víctimes de la percepció de l'Ésser s'han de permetre una permissibilitat absoluta. I no és tan fàcil. D'habitud, la covardia s'imposa i no gosen.

Vida, La. [...]
            És com baixar per un riu subterrani atorrentat, constantment fent ramanxoles. Quan afluixa i torna bassa, cal continuar remant, car hi ha esllavissaments per totes bandes... És el més comparable. [...]
La vida no només són aquests trenta o seixanta anys: són els milions d'anys anteriors, que també formen part o són la “vida”. Aquesta consideració física a part, cal tenir present la particularitat d'un vivent. És evident que els anys de Mozart no tenen la mateixa duració que els de qualsevol [...]

Violència, La. El gust per la violència és un misteri. Jo el vaig sentir amb embriaguesa i ferotgi, de molt petit. Em sembla que, després, no he sentit res tan emocionant. I això en un medi d'aparença supremament calm i pacífic. Si ara mateix em repugna, és molt per l'esforç general d'ennobliment que he dut a terme, ja que la violència és especialment vulgar, com el sexe. I el veïnat es complau fortament en la violència. No sé què en pensarien de tot això les hienes... Potser elles també...
            Hom parla de la violència en les pel.lícules. Cal entendre que la “violència” és pseudònim de “mort”. Els films no en podrien prescindir, car l'amor és l'únic que el poble pot entendre. Sense pistoles, no hi podria haver una filmografia popular. Bergman, encara que tracta exactament i només de les mateixes coses, és massa el.líptic.

Virtualitat, La. [...] com tan bé va observar el marxisme.leninisme: un infant ja no pertanyia a la seva mare, ans a la comuna sobretot. Si va fallar va ser per voler anar massa de pressa en aquestes reflexions, a voler consolidar la virtualitat com fos i al preu que fos. Dit altrament: l'alienació es dispara o posa en marxa o s'engega no només segons el tipus de sistema de producció, ans a partir de qualsevol situació comunal o de companyia. [...]
            Una altra característica de la virtualitat és que una cosa real-real pot retrocedir a un estadi virtual. És el cas del català actualment: tothom el sap, però ningú no el parla. Cada dia és més i més virtual. Em sembla que l'única classe o grup social que l'usa habitualment són els nous-catalans que practiquen professions liberals, que van fer carrera a partir del fet de militar contra la dictadura, i van aconseguir d'instal.lar-se a Pedralbes, on cohabiten amb la burgesia catalana de sempre -que no el parlava abans de la dictadura, que no el parlà durant i avui més que mai. Els nou.catalans antifranquistes que el van aprendre però no han fet carrera continuen vivient a la Zona Franca i òbviament tampoc no el parlen. Totes les altres professions l'abandonen dia a dia. Fins i tot, les peixateres dels mercats ja comencen a practicar de deixar.lo.

Virtut, La. La virtut, com la saviesa i potser també el coratge, és acumulable, malgrat el Mal.

Virtuts, Les. [...]
            No podria fer de patès ni de rellotger, oficis en què cal tenir paciència, però per contra, puc fer d'ermità, que és un ofici tan digne com qualsevol altre.

Volem, Què. Ben mirat. No volem res.

Vols callar, betzola meva.
                                               Ets baciva i gens galant.
                                               És de tu, aquest sèu que et raja
                                               de tes bleves. Tot el bac 
                                               ja n'és ple. L'escassa molsa
                                               i els líquens obstinats
                                               han perdut la bledania.

Voluptuositat, La. [...] Els catalans hauríem de corregir aquest error. Em fan vergonya aquests imbècils que proclamen que la catalanitat bàsicament és fonamentada en la voluptuositat -atipar.se, tirar-se jovenetes...-, tot pensant en la teòrica austeritat dels nostres enemics. D'una vegada: la voluptuositat és l'espiritualitat. I qui m'entengui que m'entengui. I l'espiritualitat no és altra cosa que el desafiament contra l'existent, contra el Mal, per simplificar.

Vulgar i popular. [...]
            Una característica essencial és la simplicitat: són fancament partidaris de les dicotomies. Una altra també cruel és la incapacitat de percebre res d'altre que la bellesa i la lletjor, la riquesa i la pobresa, guanyadors i vençuts, i així. No poden fer cap matís intermedi.
            Actuen així i són així: no tenen solució ni atenuant.
            Tot el que es fa a la TV és exclusivament per a ells, per al seu consum, exclusiu: serials, partits de futbo, campanyes humanitàries, reportatges ecològics, l'exaltació del sexe i de la fotografia i el vídeo... Tot fa suposar que la TV és en mans de bergants sense escrúpols i gays de la classe dels no refinats, corrents o automàtics. [...]

Vulgaritat, La. [...]
            La vulgaritat no consisteix en fer les coses d'una determinada manera: és no fer sinó unes determinades coses. Si el veïnat parla tant de sexe, és perquè és l'únic que té a mà. Pel mateix motiu hom diu que té o disposa d'un “riquíssim” folklore. [...]
            Més avall, encara hi ha la misèria, en tots els aspectes: una cosa poc dita o poc relacionada amb la misèria és la mitomania. Aquesta xàquia no té res d'alegre, com suposen molts especialistes beneits: potser fa més pudor que cap altra cosa. El meu olfacte hi és especialment sensible: la sento de mitja hora estant.