Jo li vaig dir: "¿Com és que coses, que abans eren dolentes, 
ara jo no ho són?" Ell quedà astorat. Em va respondre: 
"És potser perquè abans tampoc no eren dolentes." 
I vam començar a callar.

[...]
  
Des del sillín de l'Orbea, de cop en sec em va dir 
des de l'altura de l'esquena, que em donava, 
"Aqueix estiu per poc que pugui m'he d'enamorar, tu" 
"On encara no ho estàs", "Sí, però magre i no gaire" 
"Per què no t'enamores més, doncs, pardalera?", 
"Per què? Per què? Etes! Perquè no en sé. Un home 
hauria de ser tot penga, i jo 
la tenc com de polític o subsecretari, 
el pardal, què havia de fer, m'ha quedat fet un cristo". 
"No diguis botxades. Dius no en sé, no en sé, 
saps la llista de los reyes godos, que són tots morts, 
i, d'això, d'això ALTRE, 
que és més viu que l'anar a peu, en dius 
és que no en sé, és que no en sé, és que no en sé. 
Hi ha qualque dia en què Tu també tens unes coses, 
que és que sembles un nin d'uè." "I tu què, 
i Tu què? Just perquè ets cinc mesos 
més vell que jo, ja et creus ser de reglament." 
"Jo no ho he dit, que ho cregui". "Ja està bé, prou, 
ja està bé." " Tu sempre fas la compostura amb el ja està bé, 
ja està bé, i els altres, au!, a espolsar la prunera, 
però avui quan arribem a les coves del Rei, 
no et pensis que és com mirar les penyes 
de quan me fas allò."