A sa Pobla, Càntics dels càntics, 
de los petits peuets 
de Na Margalideta, 
peus polidons de Na Margalideta, 
peus polidons 
de Na Margalideta de Na Margalidons. 
- Mon pare, en Miquel em toca. 
- Miquel, no toquis s'al·lota. 
- Miquel, toca'm si vols posar sa lloca.

De les cametes blanques 
de Na Margalideta. 
Cameta blanqueta peus polidons 
de Na Margalideta de Na Margalidons. 
- Germà, lo meu bon germà, 
em toques i no em fas mal. 
Et vols enterrar en ma arena 
per la flor romanial, 
per la cama que, a ton pare, 
ja li feia tant de mal. 
De la braveta cuixa 
de Na Margalideta. 
Braveta cuixa, cama blanqueta, 
peus polidons 
de Na Margalideta de Na Margalidons.

- Miquel. 
Jo tenc una perereta, Miquel. 
Jo tenc una perereta,  
Miquel, 
que plora si no fa peres, 
Miquel, 
Miquel, Miquel de la mel. 
De lo 
ventre 
taulell 
de Na Margalideta. 
Cuixà bravà, cama blanqueta, 
peus polidons de Na Margalideta, 
peus polidons 
de Na Margalideta de Na Margalidons. 
- Mumare me vol comprar un davantal de senyora 
per tapar-me s'aubercora que me va com de guarà.

De lo 
rosxil, roxil 
de na Margalideta,
ventre taulell, cuixa braveta,
cama blanqueta de na Margalideta, peus polidons
de na Margalideta de na Margalidons.

- Miquel. 
Miquel, au, de la mel! L'amo, feu-me-les venir! 
- Vet aquí l'almut! Maria, asseu-t'hi. 
Sa tonada des munyir és molt bona de cantar: 
una mama en cada mà, xóta, xóta vine aquí. 
- Miquel. 
T'ho he dit més de mil vegades 
Miquel. 
T'ho he dit més de mil vegades, 
Miquel. 
No vull que entris pel corral, 
que hi tenc les gallines soltes, Miquel, 
Miquel, Miquel, Miquel de la mel.

- Serra, mamerra, serra a té qui té.
Serra, mamerra, mamerra, serra,
una olla de terra, una olla d'aram,
no facis pus de reclam, perdiu, fes lo que saps fer.
- Vós que amb so mirar matau,
per què no em feis una ullada?
Guaitau-me. Just que em mateu, ja n'estic aconhortada.
- Na Morena està malalta. Na Castanya li fa brou,
aquesta del Tancat Nou festeja amb una cama alta.
- Volen, volen els milans?
- Ja volen!
Doncs davant ca na Moló
ara hi toca na Calenta.
- En parlar de carn pudenta, hi acut qualque voltor.
-És que fadrina que té
un pèl negre, i s'altre hi torna,
se pensa tenir Garonda, Son Sales i Son Sunyer,
i un fadrinet falaguer en manco d'un quart la hi conra.
- Mem, però, si me saps dir
"un brot de remerolí amb un de remerolera?
- Sega, sega, punyetera. Ja dormiràs de gener.
- Ta falç m'ha avorrit el bé de sa teva canavera,
mentre, dementre,
dementre, mentre
sa berganta major anava del claviller de davant
i sa petita plorava descalça per dins es fang,
que llaurava amb un bou tort
i amb un altre que no hi veia,
i, a cada passa, li deia: "Arri, mal caiguessis mort",
perquè allò era i no era sa Somera d'en Trompé,
que diu "adéu, Castanyola".
- En veure un voltor que vola, vet aquí el meu mercader,
l'amo en Miquel que diu xo!, no vuyll el gall amb les polles,
perquè, quan estan sadolles, escampen tot el segó,
tal i com la Dona Loca del Puig de Sineu,
que, al lloc de la lloca, posà en Miquel seu,
Miquel,
Miquel, Miquel de la Neu,
que és la neu només quan neva,
que entra tendrella vinagrella en el meu Tancat Nou,
com el març amb els contells entra en garriga, si plou,
quan és
horabaixa, post el dol
plorinyant de Miqueló.
No ploreu, perereta, no,
que la pereta no ho vol.
- Volen, volen els aglans?
- No volen.