La violència de l’ull
encaterinat amb el dia:
el sol en síl.labes congria
el mot de la llum a l’escull.

La llum que vull, la que no vull
a l’espectre de la bugia:
papallonejadora, em guia
la cambra obscura al blanc del full.

A les palpentes, tot l’estiu
és una randa d’escriptura.
El món en la claror s’escriu.

com la llum en la pedra dura.
El mot a la plana s’atura.
a l’arquitectura que viu.