- L'aspiració de vostè, Adolf, és, doncs, assaltar al Poder del país, una administració victoriosa. 
- Un país com aquest just pot ser governat així. Si no és així, la gent d'aquí té propensió al Palau i a la música. 
- Vostè vol una programació concreta, una solució final. 
- Jo vull la victòria. La política, me la passo per on ja tu pots suposar, per... 
- Per aquí... Per aquí volia començar. Miri... 
- Em pots tractat de tu. Tanmateix veig que ja t'has gipat el meu grell.. 
- Jo no he dit res. 
- De vegades, "per aquí" sona en cursiva. 
- El que volia dir és que el Poder basat en un sol individu, una administració presidencialista, s'ha de planificar d'acord amb la fisiologia i la psicologia individuals del dictador. És la condició indispensable per a què un líder únic pugui posar passió, surrealisme de freixures i fanatisme en les primeres etapes de l'ocupació. 
.............................................................................................................................. 
- De quina frustració et vols venjar? 
- Sempre n'hi ha més d'una.... 
.............................................................................................................................. 
- Una frustració és el principi d'una granja de frustracions. La primera frustració és una lloca didàctica. 
- La més ponedora és la primera, però. 
- La primera... 
.............................................................................................................................. 
- Jo vaig ser un nen que pensava en l'infern judiu-cristià, cada pic que em posava el banyador per anar a vorera de mar a pegar un capfico, gairebé sempre jo tot sol... 
- Gairebé tot sovint tu tot sol... 
- Per mor d'això, vaig ser un al·lotell ensofronyat i de coll curt, perquè no sabia nedar. A hores d'ara, encara no sé... 
- T'hauries haver fet operar de fimosi abans dels deu anys. O tot d'una en néixer. 
- Ho comprenc. Ja ho veig, ja... 
- Veus, comprens. Comprens, què? 
- ...que la circumcisió feta d'hora haguera estalviat moltes teranyines i tarantes mentals, tot un eixam de banyarriquers de la sensibilitat. 
- Haguera estalviat al manco la necessitat hormonal... 
.............................................................................................................................. 
- ... hormonal, hormonal, sí, sí, hormonal, Adolf, haguera estalviat la necessitat hormonal, no política ni nacional, d'envergar una victòria pastada i feta tovar a base de soldats de devuit i de desset anys i complexió atlètica. Ben mirat, en el fons de la La Cosa, es tracta d'un problema d'expressió. 
- Sí? 
- Sí. Abans deus haver intentat altres expressions, que substituïssin la manca de llibertat de la fava closa per la pell frenada per un estat d'excepció: l'excepció que prohibeix treure faves d'olla... 
- Doncs... Doncs, idò sí... Ara em ve al cap que una temporada, un any i mig, dos anys, Cosa d'Això, vaig pintar. A l'Oli i tot. Bastant. Bastant. Bastant... 
- Temes peluts... Símbols de la mullada, figures de greixera de canó de fava, pebre de cirereta, moraduix, herbassana, faves ofegades, tendres però ja amb cella de dibuix, faes grenyals de poder ja xuclar u bo de la fava, agafar amb u dits u cap baix de la fava i xuclar amb u morro u bo de la fava... Sí? 
- No, idò, no. Pintava just bodegons de flor. Sempre només roses, roses, rosers. Morades. Vermelles. De color púrpura cardenal calabrès. Tenia la tirada a pintar-les molt obertes, roses ja padrines, pintar roses padrines, roses que se passaven, roses a punt de cobrar les tres pessetes..., com aquell qui diu... 
- Si et queda sense vendre qualque bodegó, d'aquests, te'l compraré. Si el preu no és diví... 
- Els tinc tots, a la Pinacoteca, al meu garatge... La pols ho millora tot... 
.............................................................................................................................. 
- Deies, doncs, que el primer, en la programació, és començar per controlar el Passat... 
- No em miris així, no em miris més així, t'estim...