Són creat e ésser m'és dat 
a servir Déu que fos honrat, 
e són caüt en mant pecat 
e en ira de Déu fui pausat. 
Jesús me venc crucificat, 
volc que Déus fos per mi amat.

Matí ané querre perdó 
a Déu, e pris confessió 
ab dolor e contrició. 
De caritat, oració, 
esperança, devoció, 
Déus me fé conservació.

Lo monestir de Miramar 
fiu a frares Menors donar 
per sarraïns a preïcar. 
Entre la vinya e el fenollar 
amor me pres, fe'm Déus amar, 
entre sospirs e plors estar.

Déus Paire, Fill, Déus espirat 
de qui és santa Trinitat 
tracté com fossen demonstrar. 
Déus Fill, del cel és devallat, 
de una Verge està nat, 
Déu e home, Crist apel.lat.

Lo món era en damnació; 
morí per dar salvació 
Jesús, per qui el món creat fo. 
Jesús pujà al cel sobre el tro, 
venrà a jutjar li mal e el bo: 
no valran plors querre perdó.

Novell saber hai atrobat, 
pot-n'hom conèixer veritat 
e destruir la falsetat: 
sarraïns seran batejat, 
tartres, jueus e mant orat,  
per lo saber que Déus m'ha dat.

Pres hai la crots, tramet amors 
a la Dona de pecadors 
que d'ella m’aport gran socors. 
Mon cor està casa d’amors 
e mos ulls fontanes de plors. 
Entre gauig estaig e dolors.

Sóm hom vell, paubre, menyspreat, 
no hai ajuda d'home nat 
e hai trop gran fait emperat. 
Gran res hai del món cercat, 
mant bon eximpli hai donat: 
poc són conegut e amat.

Vull morir en pèlag d'amor. 
Per ésser gran no n'hai paor 
de mal príncep ne mal pastor. 
Tots jorns consir la deshonor 
que fan a Déu li gran senyor. 
Qui meten lo món en error.

Prec Déus trameta misatgés, 
devots, scients e verdaders 
a conèixer que Déus home és. 
La Verge on Déu hom se fes 
e tots los sants d'ella sotsmès 
prec que en infern no sia mès.

Laus, honor al major Senyor 
al qual tramet la mia amor 
que d’ell reeba resplandor. 
No són digne de far honor 
a Déu, tan fort són pecador 
e són de llibres trobador.

On que vage cuit gran bé far, 
e a la fi res no hi puc far, 
per què n'hai ira e pesar. 
Ab contrició e plorar 
vull tant a Déu mercè clamar 
que mos llibres vulla exalçar.

Santedat, vida, sanitat 
gauig, me dó Déus e llibertat, 
e guard-me de mal e pecat. 
A Déu me són tot comanat: 
mal esperit ne hom irat 
no hagen en mi potestat.

Man Déus als cels e als elements, 
plantes e totes res vivents 
que no em facen mal ni turments. 
Dó'm Déus companyons coneixents, 
devots, lleials, humils, tements, 
a procurar sos honraments.