Filòsof, místic, missioner, narrador i poeta mallorquí.
Als trenta anys abandonà la vida cortesana i es dedicà a l'estudi de l'àrab a i la predicació del cristianisme en terres d''infidels''.
Orientà la seva obra extensíssima, majoritàriament en català, àrab i llatí, cap a la creació d'un sistema incontestable que pogués descobrir la veritat de la religió cristiana als infidels –musulmans, jueus i gentils–, l'Ars o Art Lul·liana. Suposà un progrés significatiu en molts aspectes, com ara la retòrica, la ciència o l'ensenyament i ha influït una gran diversitat de corrents de pensament com, per exemple, l'estructuralisme del segle XX. Aquest fet a permès que, des de ben aviat, la seva obra es traduís a nombroses llengües i que les seves idees s'estudiassin arreu d'Europa i del món.
A nivell literari, es pot afirmar que Ramon Llull és el primer i un dels principals contribuïdors a la formació de la llengua catalana literària, que fins al moment no tenia una tradició ferma.
De la seva tasca com a poeta ens han arribat dues obres, Desconhort (1295) i el Cant de Ramon (1300), amb una clara influència de l'estil provençal. I pel que fa a la narrativa, destacam les obres exemplars i didàctiques Llibre d'Evast e Blanquerna (1276-83) i Llibre d'Amic e amat (1276-83), a més de Llibre de l'ordre de cavalleria (1274-76) i Llibre de meravelles (1287-89).
La seva obra completa considerada definiva (Nova Edició de les Obres de Ramon Llull, NEORL) es duu a terme entre els anys 1990 i 2015, a cura de nombrosos experts. Un any després, el 2016, es commemorà l'Any Llull pel 7è centenari de la mort del filòsof.
Contingut elaborat en col·laboració amb l'AELC (Ramon Llull) per Josep Miàs i Helena Molist.