No sabem gota si Déu existeix, 
però just si Ell existís, l'home podria 
alliberar-se de la Història i aconseguir, en l'Ésser Tot U, 
la plenitat personal i universal en gaubança. 
Ara que hi veig clar, sé, en mi mateix, que jo som Jo amb les meves tripes; 
que l'home neix ja amb el Mirall posat. 
Si hi ha esperança, 
és l'esperança del mirall humà, 
on lluu i miralleja l'Ésser L'U, 
que, si s'expressa en un formós, formal silenci, 
és a fi que jo pugui ser amo de la llibertat, amor de l'Espai. 
La llibertat sempre calla, i el callar no calla mai. 
La Història només xerra 
i, per on ralla, peca. La Història és homicida, 
no deixa res per verd, és mil deserts i un sol ai! 
L'infern és la Història; hi viven plegats just els històrics. 
¿Què hi pot fumbre un històric del sector històric, 
què hi floreix un històric de bronze i conquester amb verdet, 
al bell mig del rotlo, que fa una plaça amb jovenea, 
que fa una cervesa, amb jovençans, que fan un rebentat de canya, 
entre rosers que fan roses, i coloms que se passegen crus? 
I un home que quinze anys, tot sabent i ja sentint 
que, quan esclata i fa el seu llamp verd, 
la bellesa no cap dins una casa de llar, 
perquè és feta consemblant a collades del març, 
que fa, amb el seu ventall, el que l'Arbre general 
fa amb els tarongers mandarins i pereres llimoneres, va dir: 
"Aquest històric de bronze amb verdet 
és el verdet que fa la revolució del rellotge...".