Per ordre de l'Alcalde,  
es fa saber a tothom 
que una fera ferotge 
del Parc s'escaparà. 
Es prega a les senyores 
comprin força aliments, 
i no surtin de casa 
fins que torni el "bon temps". 
Tot el que tingue cotxe 
que foti el camp corrents, 
i se'n vagi a la platja, 
a la torre o als hotels. 
L'Alcalde s'encarrega, 
fent ús dels seus poders,  
de la fera ferotge 
deixar-la sense dents. 
El qui això no acompleixi, 
que no es queixe després 
si per culpa de la fera 
ell passa algun turment.

Jo que no tinc ni casa, 
ni cotxe, ni un carret, 
em vaig trobar aquell dia 
la fera pel carrer. 
Tremolant i mig mort, 
-Ai Déu, redéu, la fera! 
I en veure'm tan fotut, 
em va dir molt planera: 
-Xicot, per què tremoles? 
Jo no te'm menjaré. 
I doncs per què t'escapes 
del lloc que tens marcat? 
-Vull parlar amb l'Alcalde 
i dir-li que tinc fam, 
que la gàbia és petita, 
jo necessite espai. 
Els guàrdies que la veuen 
la volen empaitar. 
La fera es defensa, 
no la deixen parlar. 
Com són molts i ella és sola, 
no pot, i me l'estoven, 
i emprenyats per la feina 
a la gàbia me la tornen.

Per ordre de l'Alcalde, 
es fa saber a tothom 
que la fera ferotge 
ja no ens traurà la son. 
I gràcies a la força, 
no ha passat res de nou; 
tot és normal i "maco", 
i el poble resta en pau.