L'home és just bell per al Futur, que ve.
L'Ésser té tantes races de bellesa en la Bellesa,
reté tantes belleses, com futurs té la seva identitat,
el seu Jo, que, dia i nit del dia, creix a convertir-se
en altres éssers de la mateixa ànima.

Oh temps! Oh pelegrí! Tu, que caminaràs,
perquè camines travessant belleses
de la muda Bellesa, bella sense la Color,
que li fa fum, llum que obliga a ser bell,
però mana no veure'n el camí ni el viatge,
els coloms ni els seus fòssils,
el bestiar ni el pedregam,
la bellesa que dicta no veure l'ou ni el rot del seu trot
i creure que la cultura és el que resta
després d'haver-ho hom oblidat tot: un exvot...

Dementre en Daniel, també Fill d'Anna,
quinze anys tenia en pollastrell i veia
que, quan esclata i fa el seu llamp verd,
la bellesa no cap ja dins la casa,
on abans va poder viure, perquè encara no era bell...