Inèdit és encara, no exhaurit,
aquest món que et circumda de promeses.
Pot temptar-te amb enigmes i belleses
i endins dur-te el ressò d'un vers no dit.

Però encara que arreu es fes de nit
i busquessis en va, les mans esteses,
damunt els desenganys i les tristeses
s'alçaria el desig dins el teu pit.

¿No glateix dins la fosca un somni d'alba
vers on s'estira un imprecís anhel?
L'alegria de viure s'hi mig salva,

oh damunt cendres nou desig fidel,
i tu, impossible afany, que de la vida
sents una veu que a un gaudi ignot convida!