Doncs has viscut dient la veritat sempre en metàfora. 
Després d'haver llegit en veu alta aquests mots,
n'Àlex Susanna va reconèixer que la Vida
en creixent i esfereïda metàfora,
o no era la vida feta home d'animals: el Sentit de la Situació.
Tot d'una, entre el llamp i un tro, destrià que viure
sempre en metàfora consistia a ser vivent per sentir, sentir,
sentir, sentir, sentir, sentir, sentir
sempre seguit, sense aturall sempre,
a fi d'enamorar amb el bigoti que encara no tenia...
Havent fet memòria de l'Ignasi Gàrate i dels seus mots,
el Fill d'Anna retornà a la clastra de les fetes i els fets:
sense somnis, l'infant no existeix: l'infant somia 
en les accions i en les activitats de l'adult; sense somnis, 
no hi ha nen; sense hipèrbole, no hi ha home; seia 
perquè pensava; pensava perquè estava aturat. No se va moure
de la cadira cordada de bova, perquè hi sentia:
contemplar és admirar, la contemplació
revela en l'home l'admirabilitat de l'ésser.