la seva vida s’ha recollit en la pausa entre dues síl·labes

somicades a manca de son

els dies-les nits són el testimoni des de la capçalera

del llit amb rodetes

la nostra casa és només

una runa familiar

en un malson serial

ens adonem quant pocs i sols

hem estat des de sempre

que l’amor suspès i pesat

mesura el buit obert entre nosaltres

i els més propers a qui la nostra desgràcia els

destorba

els fa amagar-se

apartar-se de nosaltres

mai no estarem preparats

per allò que ens ha succeït

el passat és impossible i el present

tranquil

gairebé pòstum

ara

aquí

aquesta

podria ser la fi d’una família