Parlàvem

i la conversa semblava un iglú

un fil blanc

un entreteixit vegetal

una cúpula

Tu

caçador

vas parlar de la disposició cromàtica dels quarsos
 

abaties el cérvol per congelar el seu cos en l’aire

a l’altra banda de la finestra xiscla l’albada

un infinit

es trenca i respira
 

si un druida vingués avui en la meva llengua

seria una columna de verdor
 

va amb els gossos

mesura amb els peus els castanyars on es teixeixen les aigües

són trànsits enormes

el vers gira i torna al final del solc

tot es cava

la tomba el pou
 

*

Envermellim la rosa

es fa amb sang