Contar un fet sovint té mals acostaments. 
Les fetes s'afuen. 
Passa que hom conta les coses d'aturat: 
les paraules arriben molt després de les fetes. 
Els mots són el paisatge després de la batalla.

Quan hom conta una cosa, sap prou que, com a manim, 
és mentider o venut: les fetes no són coses; 
un fet són moltes persones que es desitgen, 
es cerquen, es creen les unes a les altres. 
Jo puc contar el que els altres han fet de mi. Si dic  
"jo mirava", tant el pronom com el verb 
són una malifeta de la veritat...

Contar, no! Recordar! 
Recordar, re-cor-dar, 
significa acostar les coses al cor.