-Estar...?
-Malaltes no és ben bé el nom. Desitgen la infecció, l'obsessió, la possessió. La pèrdua de la raó, de la personalitat, de la identitat: és una representació teatral.
-És una exteriorització del magnetisme instintiu, la reacció natural.
-No, no, no. D'uns milers d'anys ençà, en l'espècie humana no és natural... de tot... D'uns milers d'anys ençà, just amb el magnetisme instintiu l'home no aconsegueix sovint caponar fins arribar a l'emissió de l'esperma. Al manco als països més civilitzats, l'home ho aconsegueix just a força de psiquisme, de pensar en veu alta, de pensar junts, a base de figuració i de creure que hom fa una altra cosa...
-El teatre corporal no existia a les matinades de l'espècie amb homes. En el príncep del principi, no es passava per les etapes tres: infecció, obsssió, possessió. El dimoni és una situació de la ment creada pel Poder... de les paraules imposades. ¿Comprèn ara, comprèn ara per què tothom em demana que em faci enfora? Perquè estan posseïts!! Tots menys jo! En lloc d'adorar la vida, adoren el teatre...
-Adoren el teatre?
-Sí, adoren el teatre.
-En lloc d'adorar la vida...
-Adoren el teatre.
-¿El que ha fet amb tu és estat treure't els dimonis? ¿És això, digues, el que ha fet amb tu? ¿Ha tret fora teu els dimonis que tenies de llogaters sota la pell? ¿Ha fet això amb tu?
-Just sé que abans estava molt acompanyat, encara que fos a la mala, i que ara m'ha deixat tot sol.
-T'ha guarit, però. Estàs guarit.
-Estic tot sol. M'ha deixat per guaret...
-¿Estàs tot sol o t'hi sents?
-Hi estic perquè m'hi fan sentir. Pertot em demanen que em faci enfora. Estan estugosos de mi, perquè sóc un guarit, perquè m'han deixat per guaret... Les dones sobretot...
-¿Què?
-No comporten que m'hi atansi.
-¿Què et diuen?
-¿A mi? Res! Diuen que sóc un curat. És com tenir mala anomenada...
-¿Hi trobes una explicació o altra, tu? ¿O no saps què pensar-ne?
-Sí, ho sé. Les dones desitgen estar ouades; desitgen estar malaltes.