Escriptor, polític i pedagog del Baix Camp.De formació humanística, s'ordenà sacerdot i es convertí en una figura pública respectada i admirada, amb una oratòria capaç d'enfervorir les masses i que dedicà a propulsar els ideals catalanistes. La seva participació política i el seu suport a Francesc Macià l'enviaren a l'exili en diverses ocasions.

Tot i que la seva poesia apareix en ple Noucentisme, els reculls que publicà responen més aviat a estètiques pròpies del romanticisme vuitcentista, com podem copsar a Àmfora (1917), La nau (1920), Les tombes flamejants (1923) —amb els seus versos més coneguts—, Mirra (1931), Mirages (1950), etc. 

En el camp del teatre, també molt influït per la lírica i la música, destaquen La cançó del vell Cabrés (1921), La Dolorosa (1928), i La mort de l'ós (1935). A més, Gassol traduí diversos clàssics universals al català i n'adaptà algunes obres teatrals. 

L'any del seu centenari, el 1993, es recullí tota la producció literària de l'autor a Poesia i Teatre. 

Contingut elaborat en col·laboració amb l'AELC (Ventura Gassol) per Josep Miàs.