Poeta, folklorista, editor, filòleg i bibliògraf, és una de les personalitats més representatives de la Renaixença.

L'amor, la pàtria i la mort són els temes més rellevants de la seva poesia que té en El llibre de la mort (1898) i Focs follets (1909) les obres més significatives. Pòstumament, el 1925, apareixen les seves Poesies completes. 

La influència de la poesia popular de tradició oral i especialment de les gloses mallorquines el porten a recopilar cançons i rondalles d'arreu de les terres de parla catalana que constitueixen un patrimoni cultural important. Dins la línia de recuperació de la llengua i la literatura catalanes, participa en la restauració dels Jocs Florals de Barcelona i guanya alguns dels seus premis. 

Exerceix de bibliotecari a València i el 1871 esdevé director de la Biblioteca de Barcelona on continua el seu treball d'investigador dels manuscrits catalans iniciat abans a Madrid i València. Paral·lelament edita alguns dels clàssics medievals catalans i aplega una gran quantitat de material lexicogràfic destinat a ser un diccionari que no es publica fins a 1914 amb el títol de Diccionari Aguiló, revisat i ordenat per Pompeu Fabra i Manuel de Montoliu.

Contingut elaborat en col·laboració amb l'AELC (Marià Aguiló) per Francesc Viñas.