JOSEP MARIA JUNOY
(1887-1955)

Poeta, crític i editor avantguardista barceloní. 

Viatjà a París de ben jove i es relacionà amb els principals moviments artístics d'avantguarda. Quan tornà a Barcelona, introduí les noves formes europees a través de la crítica amb obres com Arte & Artistas (1912) o Troços (1917). També fou pioner en l'ús del cal·ligrama poètic (Poemes i cal·ligrames, 1920) i de la tècnica japonesa del haikú. 

Poc després de la mort de la seva dona, patí una crisi religiosa i es convertí en profundament catòlic, apaivagant les seves ànsises avantguardistes. Afí a les idees de l'escriptor G. K. Chesterton, fundà La Nova Revista (1927), des d'on difongué l'obra de l'anglès. 

Perseguit durant la guerra per catòlic, i represaliat a la postguerra per catalanista, dedicà els darrers decennis de la seva vida a escriure crítica artístics, sobretot, en castellà. 

Morí l'any 1955 i fins als anys vuitanta no es començà a recuperar la seva obra, quan veié la llum Obra poètica (1986). Finalment, l'any 2010 aparegueren les seves obres poètiques completes analitzades i bilingües. 

 

Contingut elaborat en col·laboració amb l'AELC (Josep Maria Junoy) per Abel Ramon Vidal.