Novel·lista, narradora, autora teatral i poeta que enceta la tradició literària catalana escrita per dona, encara que, com altres escriptores de l'època, es veu forçada a amagar la seva identitat sota el pseudònim masculí.

Tot i que pretén dedicar-se al teatre, arran de l'escàndol produït pel monòleg La infanticida, guardonat als Jocs Florals d'Olot el 1898, es decanta per la narrativa breu i la novel·la, gèneres en els quals obté un reconeixement immediat i que han marcat l'evolució de la narrativa catalana del segle XX i han influït moltes escriptores, des de Rodoreda fins a l'estricta contemporaneïtat.

Coincidint amb el Modernisme, es dóna a conèixer amb Drames rurals (1902), Ombrívoles (1904), Caires vius (1907) i la novel·la Solitud (1905), considerada la seva obra mestra. L'obra de Català nalitza la situació de la dona en la societat de l'època, les relacions de parella i el treball rural i n'ofereix una imatge molt negativa, plena de violència i crueltat, que contravé els models idíl·lics heretats del segle XIX. Després d'un període de silenci, coincidint amb el Noucentisme, Caterina Albert continua la seva obra, assaja noves formes en la novel·la Un film (3.000 metres) (1926), amb tècniques procedents del cinema, i publica altres volums de contes: La mare Balena (1920) i, posteriorment, Contrallums (1930), que contenen alguns dels millors relats.

El 1951 veu publicades les seves Obres completes a Editorial Selecta. Des d'aleshores, s'han anat succeint les edicions i estudis a la seva obra. Més recentment, les lectures des de la perspectiva dels estudis de gènere han enriquit i il·luminat les interpretacions anteriors.

Contingut elaborat en col·laboració amb l'AELC (Caterina Albert) per Xavier Gual, Xulio Ricardo Trigo, Lluïsa Julià i Nausica Solà.