SEBASTIà ALZAMORA
(1972-)

És poeta, novel·lista i articulista en diferents mitjans de premsa escrita. 

S'erigeix com una sòlida i arriscada veu del panorama literari català, innovadora i alhora deutora de les fonts dels clàssics. Les seves obres solen retratar una societat en declivi on els personatges presenten els dubtes de l'existència. Ha publicat, en poesia, Rafel (1994), Apoteosi del cercle (1997), Mula morta (2001), El benestar (2003), La part visibre (2009) i La netedat (2018); així com les novel·les L'extinció (1999), Sara i Jeremies (2002), La pell i la princesa (2005), Nit de l'ànima (2007), Miracle a Llucmajor (2010) Crim de sang (2012), Dos amics de vint anys (2013) i La Malcontenta (2015). 

La seva novel·la més recent, Reis del món (2020), explora la relació entre dos personatges històrics importantíssims per entendre la història recent de Mallorca, el banquer Joan March i el filòsof Joan Mascaró. 

Ha rebut diferents premis de prestigi com el Salvador Espriu, els Jocs Florals de Barcelona, el Carles Riba, el Llorenç Villalonga, el Josep Pla, el Crítica Serra d'Or (2019), entre d'altres. Compta també amb diverses traduccions al castellà, italià, francès, portuguès, hebreu i eslovè.

 

Contingut elaborat en col·laboració amb l'AELC (Sebastià Alzamora) per Guillem Molla.