Voldria tenir la veu de na Joana sempre a cau d’orella. La meva ment va pronunciar aquestes paraules just en començar a escoltar-la, sense veure-la encara, l’altre vespre al pati de la Institució Alcover de Manacor. Voldria tenir-la els dematins, en aixecar-me i obrir les finestres per alenar. I voldria tenir-la els vespres, en les hores d’insomni, per assumir que no hi ha cançons de bressol sense malsons. M’aniria molt bé també sentir la veu juganera de na Joana que em canta “no t’hi capfiquis, improvisa!” i també que em recordi de tant en tant tonades d’orgull i un “no callis!” a bona hora.

Totes aquestes veus les vam sentir divendres a Manacor, al concert de Ca!, el projecte que uneix Joana Gomila i Arnau Obiols i el penúltim que organitza la Fundació Mallorca Literària dins el cicle ‘La Lluna en Vers’. Veus amplificades per la fondària d’un pou, veus distorsionades per les màquines, veus nues i, sobretot, veus rescatades dels avis, de les àvies, de les pedres, dels solcs. El projecte Ca! neix de les coses que comparteixen illencs i pirinencs -llocs d’origen dels dos intèrprets- començant per la mateixa expressió, que vindria a ser un “no home no!”, un “no ho crec!”, o fins i tot, un “no, vols dir?”. Un duo que va néixer més o manco paral·lel a un altre projecte de Gomila, l’exitós ‘Folk Souvenir’, en el qual també hi ha n’Obiols, i que va confirmar l’enteniment entre tots dos. Mostra d’això és també ‘TOST’, el darrer projecte en solitari d’Obiols, una visió personal i contemporània de la música tradicional del Pirineu català que enllaça plenament amb allò que Joana Gomila fa amb la música tradicional de les illes.

I l’altre vespre, a les darreries d’un estiu que encara ens regala vetllades com aquesta, tot dos van fer-nos partíceps d’aquesta connexió. Va ser una hora de viatge feta de romanços, de cançons d’aigua, de tonades de segar i de llaurar, passades pel sedàs de l’electrònica, de la improvisació i de la juguera vocal d’aquest duo “expansiu, florestial, arrelador i radical”, com s’autodefineixen, que baixa a les arrels per volar lliure pel cel.