No era nit de Lluna plena, però quasi. Però sí era nit de tempesta de llamps. Llums de setembre, com a flashos, il·luminaven l’horitzó. La nit amenaçava pluja.
La sessió, inicialment pensada pel pati de la Institució Alcover de Manacor, es va traslladar a l’antiga bodega, al celler. Intel·ligent decisió, tot i que l’aigua no va arriba a caure. Amb el canvi de lloc es va guanyar en seguretat però es va perdre alguna cosa en la nitidesa del so. L’espai no està pensat per a la música. Les voltes de pedra, que li donen una solidesa i l’omplen de magnetisme, li donen també una reverberació que distorsiona.
Érem uns quants els qui omplíem la sala. Aficionats, amics i coneguts. Tots, bona gent. La sessió formava part d'una curiosa i interessant proposta de la Fundació Mallorca Literària: La Lluna en vers. I el grup musical convidat no era altre que Vers endins, disposat a cantar i dir els temes del seu darrer disc, Despulla't, eixampla't, Somriu, un títol que no obliga, aconsella. Més que en imperatiu aquests verbs estan en subjuntiu; més que ordres, desitjos.
El grup Vers endins té dos pilars, per un cantó la veu, greu i envellutada, de na Glòria Julià i per altra la fermesa i professionalitat dels instrumentistes, el sempre subtil Joan Carles Vaquer i l’eclèctic Víctor Leiva a les guitarres, Marc Grimalt al baix, Toni Duarte a la bateria i Anibal Ferrer a les percussions diverses. Tot ells aportant el seu bon fer i cos a les paraules de poetes com Miquel Bauçà, Pau Vadell, Vicent Andrés Estellès, la mateixa Glòria Julià i d’altres.
Poc més d'una hora de bona música i bona poesia. I és que Vers endins té la poesia com a element sobre el qual orbiten totes les seves composicions (fins i tot les que tenen una càrrega instrumental) que fa de contrapeu sonor als versos. De Vers Endins és molt destacable l'equilibri sonor entre paraules i música. Pura delícia. Encisadora nit de quasi lluna plena.