Jean Marie del Moral s'inspira en Biel Mesquida
Santanyí, 2 de març de 2026.- Aquest cap de setmana passat hem inaugurat la Poeteca en diàleg #04 a la Casa Blai Bonet. Centre de Poesia de Santanyí. En aquesta intervenció literària i artística, hem combinat tres fotografies de gran format de Jean Marie del Moral amb un text de Biel Mesquida, ambdues mostres artístiques extretes del llibre L'ull Gaudí que publicaren conjuntament el fotògraf i el poeta el 2015. De fet, la publicació es pot consultar a la mateixa exposició. A més, la inauguració ha tengut lloc en el marc del monogràfic que ha dedicat la Fundació Mallorca Literària a Biel Mesquida. El projecte ha ocupat tres jornades intenses a cavall entre l'edifici Sa Riera de Palma i la Casa Blai Bonet de Santanyí. En les converses i recitals del cicle, han participat autors i artistes de la talla d'Eduard Escoffet, Maria del Mar Bonet, Maria Bohigas, Laia MaLo, Sebastià Portell, Nicolau Dols o Margalida Pons.
La Casa Blai Bonet alberga la Poeteca, la biblioteca especialitzada en poesia de la Fundació, formada a partir dels títols en vers de la biblioteca dels poetes en llegat al centre (Blai Bonet, Jaume Pomar, Damià Huguet, Antonina Canyelles, Josep Maria Llompart, Cèlia Viñas i Antoni Vidal Ferrando) i del fons propi de l'entitat. Un dels projectes del Centre de Poesia de Mallorca consisteix a una intervenció interdisciplinària entre poesia i arts visuals, la Poeteca en diàleg, que presenta propostes efímeres. Just en inaugurar la Casa Blai Bonet, fou el torn de la conversa artística entre Antoni Vidal Ferrando i Llorenç Pons Moll, després va tocar a Tonina Matamales inspirar-se en els versos d'Antonina Canyelles i, abans d'aquesta última, combinàrem Blai Bonet amb Horacio Sapere.
La quarta intervenció, la de Jean Marie del Moral, inclou tres fotografies preses a Ses Salines i a Lluc el 2015. Les peces es combinen amb el fragment 'Trencadís 3' de Biel Mesquida de L'ull Gaudí (2015), que diu així:
"Una imatge duu a una altra, en suggereix una altra. Una imatge s'obre sempre a una altra imatge. Hi ha alguna cosa commovedora en cadascuna de les construccions gaudinianes. Gaudí m'infanta imatges emparaulades i paraules imatjades, i l'olor de vida humana no em fuig dels ulls! Gaudí em va cridar l'atenció des d'un bon coneixement i és el que, finalment, em fascina".