El cicle ens ha acostat a la mirada cinematogràfica de Blai Bonet
Santanyí, 20 d'agost de 2026.- Ahir clausuràrem el cicle BlaiVeu, ideat per conèixer i experimentar el cinema que va obsessionar al poeta estrella d'enguany: Blai Bonet. Amb motiu del centenari del naixement de l'autor i de l'oficialitat de l'Any Blai Bonet, hem gaudit de tres nits d'estiu de cinema a la llum de la lluna.
Estrenàrem el cicle dels dimecres d'estiu el 22 de juliol amb la projecció de Medea (1969), dirigida per Pier Paolo Pasolini i protagonitzada per Maria Callas. La pel·lícula adapta el mite grec de Medea i Jàson des d’una perspectiva poètica i antropològica. La història segueix Medea, una sacerdotessa d’un món arcaic i sagrat que ajuda Jàson a obtenir el velló d’or i fuig amb ell. Quan s’instal·len en una societat més racional i moderna, Jàson l’abandona per casar-se amb una altra dona. Traïda i desarrelada, Medea prepara una terrible venjança. Més que explicar el mite clàssic, Pasolini contraposa dos universos: el món màgic, ritual i mític de Medea i el món racional i pragmàtic de Jàson. La pel·lícula reflexiona sobre el xoc entre cultures, la pèrdua del món sagrat i la força destructiva de la passió i l’exclusió.
El 5 d'agost fou el torn del director Michelangelo Antonioni amb Blow-Up (1966). La història segueix Thomas, un fotògraf de moda londinenc que, mentre fotografia una parella en un parc, creu haver captat accidentalment les proves d’un possible assassinat. Obsessionat amb les imatges, amplia una vegada i una altra les fotografies per intentar descobrir què va passar realment. A mesura que investiga, però, la frontera entre realitat, percepció i imaginació es torna cada cop més incerta. Més que un thriller convencional, la pel·lícula és una reflexió sobre els límits de la mirada, la dificultat d’accedir a la veritat i la buidor de la societat moderna dels anys seixanta. És considerada una de les obres mestres d’Antonioni i del cinema modern europeu.
Gaudírem de la darrera sessió amb Je vous salue, Marie (1985) del director Jean-Luc Godard. El metratge reinterpreta de manera contemporània la història bíblica de la Verge Maria. La protagonista, Marie, és una estudiant i jugadora de bàsquet que viu a la Suïssa actual. Quan queda misteriosament embarassada tot i afirmar que és verge, ella i el seu company Joseph intenten comprendre el significat d’aquest esdeveniment extraordinari. La pel·lícula explora temes com la fe, la sexualitat, el cos humà, la maternitat i la relació entre l'esfera sagrada i la quotidiana. L’obra va generar una gran controvèrsia quan s'estrenà per la seva representació moderna de la història de Maria, però avui és considerada una de les reflexions més personals i provocadores de Godard sobre la religió i l’espiritualitat.