BLAI BONET
(1926-1997)

Poeta, narrador i crític.

La seva força expressiva i un llenguatge sensual i renovat el col·loquen com a trencador de la tradició de l'Escola Mallorquina. És dona a conèixer amb Quatre poemes de Setmana Santa (1950) i poc temps després publica Entre el coral i l'espiga (1952), Cant Espiritual (1953), Comèdia (1960), L'Evangeli segons un de tants (1967), El poder i la verdor (1981), El jove (1987) i Nova York (1991), entre d'altres. Molts d'ells guardonats.

En el seu vessant narratiu, despunta amb El mar (1958), i la segueixen Haceldama (1959), Judes i la Primavera (1963), Míster Evasió (1969) i Si jo fos fuster i tu et diguessis Maria (1972).

Poc temps després Blai Bonet decideix canviar el model narratiu, i escriu quatre diaris: Els ulls (1973), La mirada (1975), La motivació i el film (1990) i Pere Pau (1992); i La vida i els meus instants (1987), un text autobiogràfic, coincidint amb el bateig de l'escola pública de Santanyí amb el nom de C.P. Blai Bonet. Fotografia d' Oscar Pipkin

ELS POEMES